25/03/2017

"Un salt cap a la dimensió desconeguda"

BarcelonaSi el 1950 Europa feia un “salt cap a la dimensió desconeguda”, el del 2017 també ho sembla. Expliquen que quan Robert Schuman, un dels pares de la UE, va acabar el discurs en què va proposar la creació d’una Comunitat Europea del Carbó i l’Acer -l’actual UE-, li van preguntar si allò era un salt a la dimensió desconeguda i la resposta va ser afirmativa. Feia només uns mesos que aquells sis països que s’asseien a la mateixa taula estaven immersos, com tot el continent, en una guerra fratricida. La perspectiva de la pau els unia. I així ho ha fet en els últims decennis.

Estem oblidant aquells orígens? “No ho hem oblidat, però ho estem oblidant. Sobretot perquè ja no hi ha cap vincle directe entre les generacions d’europeus d’ara i les guerres del segle passat”, alerta l’historiador i escriptor britànic Keith Lowe, que ahir va participar a Barcelona en l’acte institucional de celebració dels 60 anys del Tractat de Roma. Aquella generació obsessionada per la pau, que tenia clar que “només junts anem millor”, deixa pas a la del Brexit, la que renuncia al que és i representa Europa.

Cargando
No hay anuncios

Els britànics, un cas especial

“Els britànics sempre han sigut un cas especial. El nostre país no va ser ocupat i vam sortir de la Segona Guerra Mundial sentint-nos com uns herois. Al Regne Unit es creu que no es necessita Europa, la UE sempre ha sigut la idea d’un mercat”, reflexiona Lowe, que, malgrat tot, creu que només “cada cop una unió més estreta” és el camí a seguir “si Europa vol ser prou forta per plantar cara a Vladímir Putin o a Google”.

Cargando
No hay anuncios

Ni una Europa a diferents velocitats ni una Europa que trigui “tres anys” a prendre decisions és la solució per a aquest historiador, que alerta que el trencament dins del continent serà cada cop més gran. “Però encara que tot s’enfonsi no vol dir que no hàgim de lluitar per l’ideal d’un continent unit”, reflexiona. El 1957 semblava impossible. I ara ho torna a semblar. Però si és veritat que, com va dir premonitòriament Robert Schuman, Europa no es farà “d’un cop”, encara no es pot donar tot per perdut.