18/11/2019

Sánchez Llibre carrega contra la “barbàrie” de les protestes

BarcelonaQuim Torra va completar aquest dilluns un dia per oblidar. Al matí, judici per no haver retirat els llaços grocs de la façana de la Generalitat. Al vespre, crítiques clares i contundents del president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, que va culpar la Generalitat d’una “greu irresponsabilitat” per “no condemnar la barbàrie i no evitar-la”. Potser preveient que jugaria en camp contrari, i després de passar la jornada als jutjats, el mateix Torra va decidir excusar la seva presència a la gala anual de la patronal catalana.

Cada any Foment entrega les seves medalles d’honor i els premis Carles Ferrer Salat en un acte al qual acostumen a assistir molts primers espases de l’empresa catalana. És un lloc per veure i deixar-se veure, normalment molt masculinitzat (de les nou distincions que es van entregar ahir, cap va ser recollida per una dona, com va fer notar una assistent al sopar) i amb una intensa presència de polítics de primera línia. També hi havia representants d’altres institucions, com Javier Faus, president del Cercle d’Economia, que a l’inici del sopar comentava la jugada amb Josep Antoni Duran Lleida mentre observava la taula presidencial.

Cargando
No hay anuncios

Una taula presidencial on no hi havia ni Quim Torra ni l’alcaldessa, Ada Colau. Tots dos van delegar la seva presència. El primer, en el vicepresident Pere Aragonès (acompanyat dels tres consellers d’àrees econòmiques), i la segona, en el tinent d’alcalde Jaume Collboni. Per part del govern espanyol van participar-hi tres ministres en funcions: la d’Economia (Nadia Calviño), la d’Hisenda (María Jesús Montero) i la de Defensa (Margarita Robles). Què hi feia la persona responsable de l’exèrcit en aquesta trobada, en lloc del ministre de Foment, la de Treball, la d’Indústria o el de Ciència i Innovació? Misteri.

Les trobades empresarials cada cop són menys empresarials i ahir es va tornar a veure. Els dos principals missatges de Llibre van ser polítics: en primer lloc, va aplaudir el govern de coalició que planegen el PSOE i Podem. “Una bona notícia”, va dir. “Després de mesos d’incertesa es dona una resposta ràpida i responsable al resultat electoral”, va afegir. Un discurs molt allunyat del que es pot sentir entre les patronals i les organitzacions empresarials madrilenyes, que només veure Pablo Iglesias amb possibilitats de remenar les cireres a la Moncloa entren en erupció. “Si els empresaris demanem urgència per configurar un nou govern i al cap de 24 hores hi ha un preacord, ¿com podem no estar-hi d’acord?”, es va demanar Llibre. (Resposta: perquè les patronals de Madrid volien que Pedro Sánchez pactés amb el PP.)

Cargando
No hay anuncios

Això sí: el líder de Foment va posar deures als ministres, als quals va exigir que no tombin “algunes reformes” (no ho va dir però va quedar clar que es referia a la reforma laboral) i, sobretot, que no apugin els impostos.

El segon missatge també va ser polític i va dirigir-lo molt contundentment contra la Generalitat. “«Independència o barbàrie», amb aquestes paraules justifiquen les accions que estan duent a terme els qui estan tallant autopistes i carrers”, va dir en relació amb un comunicat recent dels CDR. “El dret a manifestar-se, que defenso, no empara provocar barbàrie”, va proclamar.

Cargando
No hay anuncios

Calviño promet pau fiscal

El sopar de Foment no està clar que servís per acostar posicions entre governs, però Pere Aragonès -cada cop més ben vist en aquests ambients- ho va intentar i va aprofitar la presència de ministres espanyoles per demanar que es torni a la Declaració de Pedralbes. També va tenir un missatge de benvinguda per al president valencià, Ximo Puig, present al sopar (la menció va anar seguida d’una ovació de la sala perquè, curiosament, Puig gaudeix d’una boníssima opinió entre l’empresariat local). Calviño va fer referència al possible govern amb Podem. Va assegurar que el nou executiu espanyol ha de tenir “responsabilitat fiscal” i que qualsevol plantejament que es faci ha de ser “prudent i responsable”. Una promesa de pau fiscal gràcies a la qual més d’un, sens dubte, va respirar tranquil.