16/07/2019

Bústia morta, estat fallit

Si les informacions publicades aquest dimarts pel diari digital 'Público' (que tindran continuació, com a mínim demà dimecres) no són desmentides pel govern d'Espanya de manera solvent, podria voler dir que els atemptats jihadistes del 17 d'agost de fa dos anys a Barcelona i Cambrils podrien ser el fruit d'una operació d'estat. Si l'imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty, cervell de les matances, va ser confident dels serveis d'intel·ligència espanyols fins l'endemà mateix dels atemptats (el CNI no va esborrar el nom d'Es-Satty de la seva llista de confidents fins al dia 18), i si aquests serveis secrets estaven perfectament al corrent dels preparatius dels atemptats i ningú va fer res per impedir-los, vol dir que el govern del PP va dur Espanya a les portes de l'estat fallit. El terme 'estat fallit' és imprecís i de vegades utilitzat de manera frívola, però un estat que sap que es prepara una matança dins el seu territori i que hi col·labora, ni que sigui per omissió, s'hi assemblaria extraordinàriament. Els agents del CNI i l'imam de Ripoll es comunicaven pel sistema de la bústia morta de correu electrònic (intercanviar missatges a la safata d'esborranys per tal que no en quedi constància), i ho feien amb regularitat fins al 19 de juny del 2017. El seguiment de la cèl·lula, però, va ser constant fins al dia de la massacre.

Cargando
No hay anuncios

Com diu el periodista que signa l'exclusiva de 'Público', Carlos Enrique Bayo, davant de l'evidència que el CNI coneixia al detall els plans i els moviments de la cèl·lula, només hi ha dues possibilitats: que els serveis secrets fossin enganyats pels terroristes o directament que els deixessin fer expressament. Totes dues possibilitats (negligència o col·laboració) són d'una gravetat extrema, però la segona és la que definitivament situaria Espanya entre els estats fallits, ja que es tractaria d'un estat que no garanteix la seguretat dels seus ciutadans ni la dels estrangers que es troben al seu territori (el 17-A van morir 13 persones de diverses nacionalitats, cosa que fa que l'escàndol tingui repercussions internacionals).

Els fets denunciats exigeixen explicacions immediates per part dels actuals president del govern i ministre de l'Interior, Pedro Sánchez i Fernando Grande-Marlaska, i sobretot la investigació dels seus antecessors en els càrrecs: Mariano Rajoy, José Ignacio Zoido i Jorge Fernández-Díaz. Per desgràcia, sabem que aquestes explicacions i aquestes investigacions no es produiran. Amb la qual cosa, i com que tampoc ningú ha sortit a desmentir el documental 'Las cloacas de Interior' (dirigit per Jaume Roures i emès l'any passat per TV3, IB3 i ETB), els ciutadans tenim dret a pensar que els atemptats del 17-A poden haver estat orquestrats i dirigits políticament amb la finalitat d'impedir el que aleshores era l'imminent referèndum de l'1-O. Això (la suspensió del referèndum) era almenys el que exigia la premsa del nacionalisme espanyol poques hores després dels atemptats. La mateixa premsa que ja va començar aleshores la campanya contra els Mossos i el major Trapero, que serà jutjat per rebel·lió el dia 20 de gener.