15/08/2019

Gent que (es) mata a Barcelona

També és mala sort. Ara que Ada Colau s'ha tornat per fi una alcaldessa sensata i de centre, com ho demostren les colpejades costelles dels manters de Barcelona, va i resulta que s'estén a la ciutat una onada d'homicidis i actes violents. Es tractava de fer callar les veus que acusen des de fa anys Colau de ser l'alcaldessa de la inseguretat ciutadana (veus, per altra banda, que tanmateix no callarien ni que la batllessa exprogressista convertís Barcelona en un búnquer), i just quan els socis socialistes s'arremanguen a repartir cops de porra, la sensació d'inseguretat es dispara més que mai.

Diem “sensació” perquè els experts en seguretat fan notar que no hi ha motius per pensar en un augment de la perillositat als carrers: tot i que l'acumulació de morts violentes és evidentment preocupant, es tracta de fets que no tenen connexió entre ells i que es produeixen en el moment que hi ha més gent (i, per tant, també més gent violenta) a la capital catalana. Tot i així, el tinent d'alcalde en la matèria, Albert Batlle (que s'ha convertit en la cara visible del consistori, mentre Colau culmina les seves vacances en impecable silenci), afirma que hi ha ni més ni menys que una “crisi de seguretat” a la ciutat, afirmació que s'ha de fer per provar d'amansir les feres de Ciutadans i del PP. Precisament les falses alarmes generades pels discursos polítics que exageren en benefici propi la idea que Barcelona és insegura actuen com a estímul per als delinqüents (si fins i tot els governants diuen que això és un campi qui pugui, aquesta és la meva, pensen), i obtenen per tant l'efecte contrari al que se suposa que persegueixen. Mentrestant, i parlant de gent que calla, seria de confiats pensar que Manuel Valls estigui políticament inactiu.