01/10/2018

La marea verda de les Balears, 5 anys

EscriptorAquest dissabte es van complir cinc anys de la marxa verda de les Balears, que és tant com dir la mobilització ciutadana més gran i més important que s'ha produït mai a les Illes. La més important perquè va ser capaç d'aplegar sota un mateix color (el verd de les samarretes dels manifestants) persones de tots els colors ideològics, tret de la dreta més extrema, que se'n va autoexcloure. Era la dreta extrema del govern de José Ramón Bauzá, que va intentar tirar endavant una reforma educativa per decret i per majoria absoluta, i sota l'empara de la llei Wert, coneguda com a TIL (tractament integral de llengües) i que en teoria volia implantar a l'ensenyament públic el trilingüisme català-castellà-anglès, però que a la pràctica només pretenia arraconar la llengua catalana, autèntica obsessió històrica del nacionalisme espanyol. La marea verda també va ser una imatge ben potent de cohesió social: ciutadanes i ciutadans que tenien com a primera llengua el castellà, el català o altres idiomes, i nascuts a les Balears, o als indrets més diversos d'Espanya i del món, es van unir en defensa del català i de l'ensenyament públic. El lideratge de la protesta va recaure en els docents, que van plantar cara exemplarment a un Govern Balear irresponsable amb una vaga de tres setmanes, però el conjunt de la comunitat educativa primer, i de la societat després, els va seguir ben aviat i amb entusiasme. Un any més tard, el Tribunal Superior de Justícia de les Balears va dictar l'anul·lació i la suspensió del decret del TIL, i amb la suspensió la mort de la legislatura de Bauzá, que tenia en aquest projecte una de les seves pedres angulars.

Cargando
No hay anuncios

Per això sorprèn i no sorprèn que cinc anys després l'actual president del PP de les Balears, Biel Company, celebri l'efemèride declarant que, si el seu partit guanyés les eleccions autonòmiques del mes de maig, tornaria a implantar el model de trilingüisme a l'escola pública. Sorprèn perquè fa l'efecte que no en degué tenir prou en el seu moment, de fer el ridícul i de causar incendis artificials (a pesar que avui estigui barallat amb Bauzá, Company va ser un dels consellers estrella d'aquell executiu i, de fet, va entrar en política de la mà de Bauzá). I no sorprèn perquè Company torna a ser l'enèsim cas de polític provincià i subsidiari que només aspira a acontentar l'amo, en aquest cas un PP liderat (és un dir) per un altre irresponsable amb els peus de fang com Pablo Casado, que intenta compensar la fragilitat de la seva presidència amb una exhibició de nacionalisme espanyolista encara més agressiu del que ja ens té acostumats aquest partit. I a rebuf, evidentment, de Ciutadans i de tota la patuleia d'extrema dreta que pul·lula fora de la vida parlamentària però que fa perdre la son a Rivera i al mateix Casado, per obtenir-ne els vots. Davant d'això, és imprescindible que els ciutadans de les Balears es tornin a posar d'acord, aquesta vegada per anar tothom a votar. A votar què? Qualsevol opció que impedeixi l'accés del PP i de Ciutadans a les institucions de govern.