Se sap com es comença, però...
El coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maillo (que juntament amb el portaveu, Pablo Casado, i, naturalment, la mamma Soraya Sáenz de Santamaría donen el to i la mesura moral exactes dels dirigents del partit sorgits de les seves acreditades Noves Generacions), ha sentit la necessitat de dir-hi la seva sobre la turismofòbia, i és comprensible, perquè es tracta d’un insult inventat pel seu partit que els insultats hem engolit sense oposar-hi cap resistència. Un acte reflex molt característic de les víctimes d’abusos, acostumades a assumir com a certes les falses acusacions de què són objecte.
En la docta opinió de Martínez-Maillo, la turismofòbia ha de ser perseguida i sufocada perquè, afirma, “se empieza como en Baleares, tirando confeti, y se termina quemando autobuses, como la kale borroka en su momento”. Es refereix, el coordinador, a una altra bajanada comesa per Arran a Mallorca, on van encendre bengales davant dels iots atracats al port de Palma i van llançar confeti a la terrassa d’un restaurant, en protesta contra el que ells anomenen “turisme elititzador”. L’acció, per anomenar-la d’alguna manera, va passar tan desapercebuda que va ser perpetrada el 20 de juliol i ningú en va fer cas fins a la setmana passada, quan la mateixa Arran en va difondre un vídeo i en va reivindicar l’autoria, per explotar encara més el filó d’atenció mediàtica obert amb l’agressió contra un bus de Barcelona.
Inevitablement, Maillo estableix la comparació entre les estúpides ocurrències d’Arran i similars i la guerrilla urbana abertzale al País Basc, amb la consegüent associació mental amb ETA. Això respon a un somni obscur llargament alimentat pel PP, que és el de la violència a les comunitats considerades per ells com a incòmodes o directament hostils: Catalunya, de manera òbvia i principal, però també les Balears, on, a pesar d’haver-hi governat ells durant molts d’anys, segueix havent-hi uns reductes autòctons d’aborígens que no es resignen a la natural assimilació dins la seva Espanya. Com voldrien que a Catalunya (i, ja posats a demanar, a les Balears) hi hagués violència! Com se’ls il·luminen les pupil·les cada vegada que quatre errats de comptes com Arran es passen un nanomil·límetre de la ratlla i els donen l’ocasió d’encendre les alarmes antiterroristes, en aquesta ocasió convenientment tunejades amb la turismofòbia i el referèndum! Llàstima que sempre es tracti de foc d’encenalls i que les societats catalana i balear no estiguin ni remotament disposades a seguir-los aquest joc sinistre.
Maillo també sosté que Arran són “nens malcriats i sense cervell”. Potser sí que aquests que usurpen el títol d’anticapitalistes mereixen aquests qualificatius tan durs, però curiosament, en sentir-los, em van venir al cap una altra mena de joves, força més abundosos a Espanya, que comencen cridant visques i aixecant el braç davant de la imatge de Franco i acaben imputats per corrupció i saqueig de diners públics. Aquests sí que són nens consentits, i amb un itinerari força reconegut i contrastat.