‘Smartphones’ més segurs

Les revelacions d’Edward Snowden sobre l’amplitud i la profunditat de l’espionatge que practica el govern dels EUA sobre les comunicacions del món han disparat l’interès dels ciutadans per les tecnologies que prometen més confidencialitat. Acollint-se a aquest interès, almenys tres empreses han presentat telèfons mòbils que aspiren a competir amb BlackBerry, el líder tradicional en l’àmbit de les telecomunicacions segures, aprofitant l’actual feblesa comercial -no pas tecnològica- del fabricant canadenc. Paradoxalment, tots tres fan servir Android, un sistema operatiu notòriament insegur en la seva variant més popular, la vinculada als serveis de Google. Però asseguren que l’han blindat per fer-lo molt menys vulnerable als xafarders.

El primer d’aquests aparells és el Private Phone, de l’operadora virtual dels EUA FreedomPop. Es tracta d’un model relativament antic de Samsung, el Galaxy S II, tunejat per xifrar les trucades de veu i els SMS, connectar-se anònimament a internet -mitjançant una xarxa privada virtual de la mateixa operadora-, bloquejar les trucades i els missatges no desitjats i evitar que les webs malicioses capturin dades personals guardades al telèfon. Costa 189 dòlars -uns 135 euros-, que inclouen 500 megabytes de dades, trucades de veu i missatges sense límit durant tres mesos, passats els quals es pot contractar la continuïtat del servei per 10 dòlars al mes. Només el venen als EUA; això sí, es pot pagar amb bitcoins, un detall que agradarà als compradors més paranoics.

Més sofisticat sembla el Boeing Black, un smartphone que l’empresa d’aeronàutica ha començat a oferir als seus clients de l’administració pública dels EUA, sobretot de l’àmbit militar. No sabem gaires coses de les seves especificacions, més enllà del fet que té pantalla de 4,3 polzades i 540 x 960 píxels, dos processadors d’1,2 GHz, un connector especial per mòduls i sensors externs i que admet dues targetes SIM, per poder alternar les xarxes comercials amb les del govern. Boeing també assegura que ha modificat el sistema Android per incorporar-hi el xifratge de les dades del dispositiu i evitar l’execució de programari maliciós. Però la característica més sorprenent del Black és l’autodestrucció de tot el seu contingut quan algú intenta manipular-lo per accedir al seu interior.

Finalment tenim el Blackphone, que combina un telèfon genèric de l’empresa espanyola Geeksphone amb les aplicacions i els serveis de comunicacions segures de la firma nord-americana Silent Circle i el sistema operatiu PrivatOS, una variant tunejada d’Android que permet, entre altres coses, triar amb tots els detalls cadascun dels permisos que volem concedir a les aplicacions que vulguem instal·lar, cosa que no es pot fer en els Android normals. El terminal, amb processador de quatre nuclis a 2 GHz i pantalla de 4,7 polzades, també admet dues targetes SIM i és l’únic dels tres que es pot comprar aquí: per 629 dòlars, uns 450 euros, inclou de franc serveis valorats en 879 dòlars més: dos anys de telefonia i missatgeria xifrades entre Blackphones; un any del mateix servei per a tres usuaris més d’altres mòbils, i navegació privada, cerca anònima, xarxa privada virtual i emmagatzematge segur al núvol durant dos anys.

L’impulsor de Silent Circle és Phil Zimmermann, l’informàtic que als anys 90 va crear el sistema PGP per xifrar correus electrònics. Al recent Mobile World Congress, Zimmermann m’assegurava que la majoria dels serveis secrets dels EUA són usuaris dels serveis de Silent Circle, però també em reconeixia que ni el seu telèfon ni cap dels altres són del tot invulnerables a les intrusions de la NSA i altres organismes del seu ram, que disposen dels recursos necessaris per trencar qualsevol xifrat si s’ho proposen. Per això, em deia Zimmermann, el millor mitjà per protegir la nostra privacitat no és tecnològic, sinó polític: els ciutadans hem de pressionar els nostres governs perquè s’abstinguin d’espiar-nos i impedeixin que ho facin els seus homòlegs d’altres estats. En aquest sentit resulta prometedora la legislació que el Parlament Europeu ha aprovat aquesta setmana per àmplia majoria, i que un cop ratificada pel Consell Europeu imposarà multes considerables a les entitats que vulnerin les normes sobre protecció de dades i limitarà l’ús de les dades dels ciutadans de la Unió fora del seu territori. Caldrà estar atents als detalls de la seva aplicació.