Llegeixo a l'ARA que els Mossos d'Esquadra van fer servir la nova eina antidisturbis, el canó sonor, se'n diu, en una manifestació al carrer Carretes, del Raval, a Barcelona. Diu que la cosa pot emetre 148 decibels a un metre de la boca de l'aparell. A 650 metres supera els 88 decibels. Es veu que el que tenen els Mossos pot enviar so potent a 250 metres.
Suposo que tot és millor que les pilotes de goma. I suposo també que per dispersar una manifestació no pots treure uns mims a repartir flors i consignes cíviques. Però això del canó de so em preocupa. Suposo que els veïns del carrer Carretes avui tenen tots otitis. Si tens la desgràcia de viure o trobar-te a prop d'una manifestació susceptible de ser dispersada (a 650 metres) val més que preparis taps, cotó fluix i aspirina. I si tens nens o gossos, val més que te'n vagis a una pensió.
Però el principal problema que hi veig a això del canó de so és la immunitat de segons quin element a dispersar. Dispersar-me a mi amb un canó de so és senzill: el soroll dels anuncis del cinema ja em fa mal d'orella. Però hi ha ciutadans que de cap manera podran ser reduïts amb aquest sistema net i innovador. I em refereixo, precisament, als que s'haurien de dispersar perquè precisament fan soroll que impedeix el descans dels veïns. Tothom que hagi viscut al davant d'una discoteca llatina (és el meu cas) sabrà que un canó de so de només 148 decibels a un metre de la boca de l'aparell no faria immutar cap amant de la salsa. 148 decibels és el so al qual se sotmet el client de discoteca llatina a l'interior del cotxe abans d'arribar a l' antro. El que jo sentia des del meu balcó quan vivia davant de la discoteca Agua de Luna devien ser aquests 88 decibels a 650 metres. Enviar so potent a 250 metres? Sisplau, això dispersa les iaies, però no fa ni pessigolles a les orelles d'un veritable amant del reggaeton.