La lliga espanyola és com els contes de fades: a mitjanit les carbasses es transformen en carrosses. Va ser així com els jugadors del Barça van saber gairebé quan sonaven les dotze campanades d’un dimecres que han recuperat la segona posició gràcies a l’ensopegada del Madrid a Sevilla. Carbasses per al conjunt d’Ancelotti, que tanca una setmana horrible malgrat lluitar de valent contra els andalusos.
Però qui segueix traient un cap als blaugranes és l’Atlètic, incòmode contra el Granada però encaparrat a portar la contrària a tots aquells que pronostiquen que es desinflarà. Simeone sembla un d’aquells paios que s’ho passen bé portant la contrària, i el seu Atlètic camina amb pas ferm. La cursa pel lideratge s’ha acabat convertint en una cursa d’obstacles similars a aquells programes de televisió japonesos en què un munt de gent estranya es dedica a saltar obstacles imprevistos i ridículs. Ara caus al fang, ara t’esclafa una bola de plàstic disparada per un senyor vestit de Napoleó. Al Madrid li va disparar un davanter colombià fantàstic, Bacca. I la setmana que volia sentenciar la Lliga l’acaba en la tercera posició.
El Barça tampoc esperava perdre Valdés. L’equip de Martino és l’únic que puja una posició, però va caure en el seu camí en una casella equivocada d’aquest Monopoly de la Lliga. En va sortir sense el seu porter i ara està condemnat a caminar amb dubtes, els que sempre arrossega un Pinto que mai ha fet res per merèixer els dubtes, més enllà del pentinat de sèrie de dibuixos animats. El Barça, com deia Martino, s’ha fet un tip de superar problemes no previstos. El tècnic argentí deia ahir que darrere de cada porta espera trobar-hi crítiques, però també s’ha trobat lesions, males cares i rivals amb una ganivet entre les dents. Té mèrit, la temporada d’un Barça que contra el Celta va desaparèixer de la gespa durant una segona part de dol, però que, malgrat les rotacions, va donar motius per creure als espectadors durant la primera. Messi i Iniesta són pura poesia plegats. Salten per sobre dels obstacles i mai es taquen. On els altres posen el peu on no toca, enfonsant-se, ells salten com ballarines.
La lluita pel lideratge, ferotge, deixa el Madrid més moix que mai, ara que torna la Lliga de Campions. Però el Barça i l’Atlètic també acaben amb esgarrapades. El barcelonisme mira endavant plorant la baixa de Valdés. I l’Atlètic es pregunta si podrà aguantar el ritme, després de suar la cansalada contra el Granada.