La sort inesperada del diputat Santi Rodríguez

BarcelonaImagina’t que ets diputat del PP. Imagina’t que et conviden a un debat sobre fiscalitat amb l’eslògan Ser ric surt barat. És a la UGT. La sala, enorme, és plena de sindicalistes, de gom a gom. I els altres ponents són d’ERC (Roger Torrent, per Junts pel Sí), del PSC (Alícia Romero), de Catalunya Sí Que es Pot (Joan Coscubiela, exsecretari general de CCOO) i de la CUP (Eulàlia Reguant). Només et queda un clau roent on agafar-te: hi ha una cadira per a un representant de Ciutadans, Antonio Espinosa.

Però el de C’s no apareix. Fan les presentacions i continua sense arribar. Comencen a parlar els altres i tots feliciten la UGT per haver organitzat aquest interessant debat i demanen una reforma perquè el sistema fiscal sigui més progressiu i redistribueixi millor la riquesa. Els matisos van per barris -uns recorden que Catalunya té moltes limitacions a l’hora de legislar en matèria fiscal i que el 95% de la recaptació la recull l’Estat, i altres reivindiquen els impostos del tripartit de Maragall- però tots fan reclamacions d’esquerres. I tu ets del PP, imagina-t’ho, i et toca defensar que a vegades és millor abaixar els impostos per estimular l’economia, encara que acabaràs justificant la vegada que Rajoy va apujar-los després d’haver promès abaixar-los. I el de C’s, definitivament, no s’hi ha presentat.

Així estava ahir el diputat Santi Rodríguez, quan va tenir un cop de sort. Un sarcasme de Coscubiela contra els pressupostos del Govern que “sembla que s’aprovaran” amb mirada directa a Reguant, que una mica més i s’ennuega amb un glop d’aigua. Braços i ulls en moviment per negar amb energia la insinuació que la CUP té decidit aprovar el pressupost. Escletxa al bloc d’esquerres del debat. I poc després, el comodí del públic: “Vostès tots diuen el mateix, però la gent del carrer no arriba a final de mes”. I reacció per desmarcar-se els uns dels altres. Coscubiela, el primer: “Ni diem el mateix ni fem el mateix!” Imagina’t que ets Santi Rodríguez i somriu.