Tarda de primer toc, mobilitat i cartabó
El Barça desafia l’horari primaveral amb una golejada clara, fresca i balsàmica
Els últims rajos de sol d’un diumenge gairebé primaveral es colaven encara per la tercera graderia quan Iniesta serpentejava per enèsim cop al pic de l’àrea a la recerca del vuitè gol. L’acció del manxec, que durant més d’una hora va activar la banda esquerra i va treure el millor del repertori d’un Pedro esplèndid i un Jordi Alba generós, va empènyer endavant el Barça per acabar d’esclafar un Osasuna rendit ja a la mitja hora de partit. Al conjunt navarrès la resistència li va durar ben poc, malgrat haver arrencat el matx ensenyant les urpes seguint les referències del València i la Reial Societat. Però els homes de Javi Gracia van topar contra la millor versió del Barça. La que lideren Andrés Iniesta i Leo Messi.
La connexió entre el 8 i el 10 blaugranes va ser el punt de partida del Barça per fer oblidar la migdiada a Valladolid i recordar que la Lliga és possible si les peces més desequilibrants es mouen fresques al Bernabéu i en la recta final del campionat. Iniesta va agafar el cartabó i va anar buscant el millor encaix de tots els seus companys. Va animar Mascherano a conduir per sortir d’una tímida pressió navarresa amb dos puntes (Riera i Cejudo) i un pivot (Torres) per bloquejar Busquets. Va donar volada a Pedro i Jordi Alba amb la seva conducció vertical per assistir-los prop de l’àrea. Va xutar amb el cor. Va intuir els espais a tres quarts de camp per associar-se amb Messi i foradar la defensa de l’Osasuna, a qui potser va faltar contundència en el tall. Però el Barça feia circular la pilota tan ràpidament que era difícil arribar a temps al xoc. Va atacar a un ritme i amb un dinamisme que no es podia fer ni falta.
El millor context
En els primers compassos, l’Osasuna encara va insinuar algun mínim perill al contraatac, quan Cejudo i Torres buscaven les pessigolles a Busquets reclamant la passada a dreta i esquerra del de Badia. Però l’encert blaugrana en la fase ofensiva va ser tan alt que va anul·lar tota alternativa visitant.
En aquest escenari d’atac i gol, Messi es va sentir com a casa. Fresc, còmode, potent. L’argentí va rebre amb espais, va encarar a prop de porteria, va trobar opcions de passada però també d’eslàlom i xut. Va abusar de l’acció individual. Va assistir. Va anar al remat. Va ser la bèstia dels rècords que és sempre.
En anècdota quedaran els minuts de Song a l’interior, la solució d’emergència d’Adriano de central per unes molèsties de Mascherano i el gol reivindicatiu de Tello.