El tècnic irlandès que no tenia por de les bombes

BarcelonaBarcelona era bombardejada i el Barça corria el perill de desaparèixer, sense diners ni recursos. El 1937, el Barça i Catalunya patien durant la Guerra Civil, però un irlandès va decidir no marxar i ajudar. De fet, va canviar la vida a moltes persones. “Ell va proposar al meu pare, l’encarregat de cuidar el camp, fer la gira fent de massatgista. Durant la travessa en vaixell, O’Connell li va ensenyar trucs”, explicava Àngel Mur fill, ell també massatgista del Barça, a Mike O’Connell, el nét del tècnic irlandès del Barça durant aquells anys durs.

Mike O’Connell serà a la llotja del Camp Nou amb motiu del partit Barça-Betis com a representant de la família d’aquest tècnic clau en la història dels dos clubs. Un homenatge que el Barça, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) i la Fundació Patrick O’Connell volen fer per seguir recuperant el nom d’aquest irlandès que va guanyar com a tècnic l’única lliga del Betis, el 1935.

Retorn per al Barça i Catalunya

Un dels responsables de la Fundació O’Connell, Fergus Dowd, és a Barcelona aquests dies preparant un documental sobre la vida del tècnic irlandès. “Quan va començar la Guerra Civil ell era a Belfast. S’hi hauria pogut quedar, i de fet, el seu amic Josep Suñol i Garriga li va enviar un telegrama dient que no calia que tornés. Però ell va voler tornar per ser al costat del Barça i Catalunya”, explica acompanyat del nét de l’entrenador.

O’Connell va ser tècnic del Barça del 1935 al 1937, i va liderar aquella gira clau per mantenir viu el club. “Durant el viatge d’anada de la gira, faltava menjar i els jugadors tenien fam. En arribar, els mexicans van organitzar un sopar, però els discursos previs al sopar no s’acabaven mai. Així que el meu avi va interrompre un discurs aplaudint, per poder començar a sopar, ja que els jugadors no podien més, amb tanta fam. Era un senyor peculiar”, diu el seu nét.

Nascut a Dublín el 1887, O’Connell va destacar com a jugador al Celtic de Belfast, el Sheffield Wednesday, el Hull i el Manchester United, del qual va ser capità. Amb la selecció irlandesa també va ser capità, i va liderar l’equip que va guanyar per primer cop el títol del Home Championship, el 1914, llavors el torneig de seleccions més important del món, jugat per anglesos, escocesos, gal·lesos i una Irlanda unida. “Irlanda mai havia guanyat a Anglaterra fora de casa i ell va liderar l’equip que va fer-ho el 1913 per 0-3”, diu el nét.

Aventura espanyola

O’Connell s’havia casat amb l’Ellen ja a Dublín i tenia quatre fills, quan triomfava al United. Però un cop es va retirar va marxar sol a Espanya per entrenar el Racing de Santander primer, i el Betis després, on va guanyar el 1935 l’únic títol de Lliga dels sevillans. “Sabem que li agradava el flamenc i va voler intentar fer de torero un dia, sense gaire sort”, diu Dowd. Llavors, O’Connell s’havia casat a Espanya amb una dona irlandesa, anomenada també Ellen, com la primera dona. “Tenia dues dones diferents, de manera il·legal. Es va casar i no va dir que ja ho estava. Però curiosament, la meva àvia mai va parlar malament d’ell. Mai”, recorda el Mike, criat a Manchester per l’Ellen abandonada.

O’Connell va fitxar pel Barça, on va guanyar el campionat català (1936) i la Lliga Mediterrània (1937). “Era simpatitzant de la causa republicana i va arribar a ser ambaixador de la República al final de la Guerra”, explica Dowd. Als any 50, va morir a Londres pidolant pels carrers. Ara, la Fundació O’Connell cuida la seva tomba i recupera el seu nom. “Si ell pogués veure ara que jo sóc aquí, segurament riuria i em recordaria que el protagonista és ell”, bromejava el Mike a la llotja del Camp Nou ahir.