La tercera sacsejada de Bartomeu
BarcelonaEl president del Barça, Josep Maria Bartomeu, s’ha fet el club a mida, i ha posat persones de la seva confiança en els llocs clau en l’última gran sacsejada a l’organigrama executiu que ha dut a terme aquesta setmana. En els últims quinze mesos ha canviat una quinzena d’alts càrrecs, una dotzena dels quals han sigut noves incorporacions a la nòmina del club i els altres, moviments interns de peces.
L’objectiu final és professionalitzar el club, ja que Bartomeu vol accentuar el perfil baix dels seus 20 directius, que tinguin menys notorietat i presència pública, i deixar que el rumb de l’entitat el portin els executius, sense interferències ni escletxes per on hi hagi fuga d’informacions. En altres paraules, s’ha acabat la transformació començada el maig del 2014, quan es van fer els primers canvis a l’herència rebuda de Sandro Rosell.
La reorganització ha sigut profunda i ha afectat la majoria de les àrees del club. Especialment significatiu ha sigut el relleu a l’àrea comercial, amb l’arribada de Francesco Calvo, provinent del Juventus. L’italià ha de ser l’home encarregat de fer que els ingressos del Barça facin un salt important , amb l’objectiu d’arribar al final del mandat, l’any 2021, als 1.000 milions. També s’ha creat una nova àrea corporativa, amb la incorporació de l’alemany Pancho Schröder. Els canvis no s’acaben aquí: Pere Lluch ha substituït Ramon Pujol al capdavant de protocol; Román Gómez Puntí assumeix el departament jurídic que liderava Laura Anguera; Albert Roura és el nou dircom, en el lloc d’Albert Montagut, i Xavier de las Moras mana a l’àrea de seguretat. És la tercera gran tongada de canvis que ha fet Bartomeu, i que va iniciar amb l’arribada la primavera del 2014 d’Albert Soler i Ignacio Mestre, homes forts en la parcel·la esportiva i executiva, respectivament, i que va continuar el desembre del 2014 amb l’adéu del fins llavors director general, Antoni Rossich.
Bartomeu sempre va considerar l’anterior director general -molt lligat a Rosell- com una peça imprescindible per recuperar l’estabilitat econòmica, però era una figura que tensava el club, i el president era conscient que, un cop finalitzada la seva tasca, havia de prescindir d’un home molt polèmic dins de l’entitat. Rossich, que amb variables tenia un sou superior al milió i mig d’euros, va ser el motiu de l’adéu del director de comunicació Xavi Martín i del directiu Eduard Coll, amb qui estava enfrontat. “O ell o jo”, va dir-li Martín a Rosell quan no podia més, i l’anterior president va triar Rossich. També tenia la majoria dels directius en contra, que van optar per avançar les reunions de la junta a l’hora de dinar, sense que hi hagués el director general, i així poder debatre sense por alguns temes que no s’atrevien a tractar en presència de Rossich.
Poder, dubtes i sense adéus del club
Ara Bartomeu ja ha acabat la seva revolució. A escala directiva té una importància cabdal Manel Arroyo, que ha de liderar la millora d’ingressos en aquest pròxim lustre. Arroyo, director general de Dorna, l’empresa organitzadora del Mundial de motos, és l’home fort dins la nova junta, i forma part del cercle de confiança del president, juntament amb Jordi Cardoner, amic d’infància de Bartomeu. Arroyo, de fet, coneixia de fa temps Francesco Calvo, el flamant fitxatge del Juventus, perquè l’italià ha tingut també relacions amb MotoGP, i també coneixia el nou director de l’oficina de Nova York, Arno Trabesinger, amb experiència en el món del motor. A Manhattan també hi serà el fins ara director de projectes de l’àrea social, Gerard Guiu, com a responsable institucional.
Els canvis, però, no s’acaben aquí. Néstor Amela, director de l’àrea econòmica, deixa el club. Juanjo Castillo, per exemple, home de confiança de Rosell, deixa comunicació per passar a dependre d’Albert Soler, a la parcel·la esportiva. Bartomeu ha dut a terme, doncs, una sacsejada de cap a peus, sense pràcticament baixes a la nòmina d’executius, i molts moviments interns.