El tió, els Reis, els fiscals que no fan política...

BarcelonaEls il·lustres fiscals estan molt emprenyats perquè creuen que el govern fa mercadeig polític amb els indults. I el seu braç armat mediàtic es presta a cedir-los els titulars de portada. "Els fiscals alerten: els indults no poden ser un pagament polític", diu l'Abc. O "Els fiscals denuncien que no es pot indultar «per pura conveniència política» del govern", rebla El Mundo. Però... un moment, un moment, un moment. Aquesta abrandada declaració, ¿no és en realitat un acte profundament polític? Al final, els fiscals defensen el seu tinglado i aquest procedir seu que enfonsa les cames en la política fins a l'engonal amb el relat poc creïble d'estar fent justícia. La condemna per sedició és una aberració europea i la postura dels fiscals no fiscalitzables té més a veure amb el posicionament ideològic que amb consideracions de tipus legal. De fet, el titular d'El País aconsegueix explicar-ho: fa servir més o menys les mateixes paraules que els dos exemples anteriors –fiscals, indults, polític– però reordenat d'una manera molt més convincent: "Els fiscals del procés fan un al·legat polític contra els indults". Quan es parla de la judicatura, qualsevol relat mínimament respectuós amb la intel·ligència del lector hauria d'assumir que els jutges i els fiscals, a aquests nivells, són els executors conscients i voluntaris de tota la repressió que la política formal no s'atreveix a formular.

Benaurats

Libertad Digital renya la Plataforma per la Llengua perquè les seves cartes als Reis es rematen amb la frase "i poder jugar en català". S'exclama el mitjà: "Com si jugar en català estigués prohibit". Benaurats els ignorants que no han recorregut sis botigues de joguines per buscar el Catan en català, o han mirat quins jocs de la PlayStation estan en aquesta llengua. D'ells serà el cel dels mentiders.