Periodista i EntrenadoraEn el Mundial més golejador de la història, i enfrontant-se cara a cara dos candidats a ser la Bota d’Or del torneig, com Müller i Messi, pot sonar estrany centrar la mirada en el comportament defensiu dels dos finalistes per intuir quin pot ser el pròxim campió. Però la clau de l’Alemanya-Argentina d’aquest vespre serà en quina zona fixaran la pressió la mannschaft i l’ albiceleste. Quin serà l’espai que es voldrà concedir? ¿Darrere de la línia de quatre defenses per assaltar el camp rival, com li està funcionant a Alemanya? ¿O davant la zona dels davanters, com proposa aquesta sòlida Argentina?
Amb pilota, els dos equips han mostrat diverses cares durant el torneig. Les seleccions de Löw i Sabella saben portar el pes del partit i ho volen fer. Si poden, els alemanys l’assumeixen per desig estètic i els argentins, més aviat, per passivitat del rival, que els ha obligat a carregar amb la iniciativa pràcticament en tots els partits fins ara. Però els dos finalistes tenen un grau de flexibilitat que els ha permès sobreviure a contextos de partit en què se’ls complicava el domini (Alemanya-Ghana, per exemple), en què s’encallaven contra una defensa ordenada (Argentina-Iran) o en què calia revolucionar un guió que no els acabava de convenir (Alemanya-Algèria i Argentina-Bòsnia).
Les possibilitats d’atac són diverses i vindrà, en bona part, marcat pels jugadors que acabin sent titulars. Si l’Argentina pot comptar amb Di María guanyarà connexió entre línies i acceleració al voltant de Messi, però la seva absència dibuixarà un equip més conservador i rígid en un 4-4-1-1. Ja li va bé a Sabella, que viu còmode amb els marcadors a zero, agafat a les basculacions i cobertures de Mascherano.
Alemanya ha consolidat una estructura amb Klose a dalt, Müller i Özil per darrere, i un triangle interior de potència i recorregut amb Khedira, Kroos i Schweinsteiger. És la que li permet interpretar millor l’actitud defensiva que més èxits li ha donat. Des del tifó que va esclafar Portugal en la inauguració fins a l’històric 1-7 de semifinals, Alemanya s’ha fet forta amb una pressió altíssima i agressiva. L’avançament de Khedira per ajuntar-se amb Klose i que, sobre això, tot l’equip guanyi 15 o 20 metres a camp rival -encara que arrisqui a l’esquena dels centrals-, tornarà a ser clau per mirar de desestabilitzar la lenta sortida de pilota argentina. Mascherano i Demichelis pateixen per donar ritme, Biglia o Gago aporten poc, i Zabaleta i Rojo no sempre troben la profunditat que convé per avançar línies. El dubte és si Alemanya mantindrà aquest risc -encara que Neuer el gestioni bé fora de l’àrea- sabent que al davant hi ha Leo Messi, letal quan rep amb espais darrere dels pivots (el contraatac letal contra Suïssa). On vol robar Löw la pilota? Si continua sortint-li la resposta valenta, i Alemanya manté l’efectivitat vertical quan la recuperi, alçarà la copa.