27/06/2020

Venjança i feminisme de fireta

“El tango existeix per recordar-nos que les millors històries d’amor acaben amb la mort”. Aquesta frase la diu, al principi del tercer episodi, una de les protagonistes de la nova sèrie de la HBO ¿Por qué matan las mujeres? ( Why women kill ). La sentència sintetitza dos elements essencials de la producció. El primer, l’argument. I el segon, l’absoluta insubstancialitat i fantasia del relat. El creador és Marc Cherry, responsable de sèries similars com Mujeres desesperadas i Criadas y malvadas.

¿Por qué matan las mujeres? relata la vida de tres esposes que decideixen carregar-se els seus respectius marits, amb la particularitat que cadascuna de les trames transcorre en èpoques diferents però a la mateixa mansió de Pasadena. La Beth Ann (Ginnifer Goodwin) és l’esposa abnegada del 1963, la Simone (Luci Liu) és l’ambiciosa muller que viu de cara a la galeria el 1984 i la Taylor (Kirby Howell-Baptiste) és l’advocada feminista que manté el seu marit el 2019. Cadascuna d’elles s’ajusta als rols de la seva època, però davant la frustració i els desenganys que els provoquen els seus matrimonis totes decideixen desafiar el masclisme i fugir dels estereotips que imposa el sistema. Totes elles ho fan a través de la venjança i matant els marits. La sèrie s’ajusta al segell habitual del seu creador: ambients selectes, dones amargades i dosis importants de verí com a motor per dinamitzar els personatges. Val a dir que ¿Por qué matan las mujeres? té algunes pinzellades de qualitat, com l’ambientació ajustada a cada època, la representació d’alguns detalls morals complementaris i petites picades d’ullet simbòliques en el relat. Es van assenyalant elements subtils que fan referència a la mort, com per exemple un pla del sortidor de la dutxa que reprodueix el de la pel·lícula Psicosis o la presència del tango com a anunci de la tragèdia. És com si se’ns anessin enviant petits senyals que ens anticipen els crims. Les tres línies temporals estan molt ben connectades, mostrant de manera consecutiva els mateixos ambients de la llar o conductes paral·leles dels personatges. Malgrat tot, la sèrie té un to culebronesc i histriònic que enfarfega una mica. La careta de la sèrie està dissenyada a partir de vinyetes de còmic d’escenes customistes a l’estil dels quadres de Roy Lichtenstein per intentar transmetre un context de comèdia o d’historieta afectada, melodramàtica i intranscendent. Però el subtext d’aquesta sèrie intenta servir-se del feminisme per vendre un empoderament femení molt barat. El missatge és força barroer i les protagonistes més que assumir el control de les seves vides el que acaben és perdent els estreps mogudes per una venjança immadura. El que ens ve a dir Marc Cherry amb ¿Por qué matan las mujeres? és que el progrés de les dones depèn de la seva capacitat per convertir-se en unes malparides.