La vergonya de Millán Salcedo
Divendres a la nit al programa de reportatges La Sexta columna aprofundien en les conductes sexistes que encara imperen en la nostra societat. Eres machista y (no) lo sabes repassava diferents àmbits de la quotidianitat per demostrar com les dones són menystingudes pel simple fet de ser-ho.
El programa procurava posar exemples en què l’espectador es pogués reconèixer amb facilitat. Estava bé perquè anava farcint el relat d’imatges i escenes de la publicitat i els mitjans de comunicació que retrataven fins a quin punt s’ha normalitzat i integrat el masclisme en la nostra societat. L’última part del reportatge abordava de manera més específica la violència de gènere i van fer un exercici sensacional i molt revelador. Ens van mostrar persones veient unes imatges en una tauleta. Els espectadors no les vèiem. Només observàvem la seva reacció de sorpresa i consternació. Després tots coincidien a dir que avui en dia seria impensable que una televisió pogués emetre aquella barbaritat. A continuació l’espectador passava a descobrir quines eren aquelles imatges. Es tractava d’un esquetx de Martes y 13 que va emetre TVE durant un especial de Cap d’Any el 1991. Tots l’hem vist. Millán Salcedo disfressat de dona i amb un ull morat gemegava allò de “¡Mi marido me peggghhhaaaa! Y me pega más y todos los días... Ayyyy ” i feia escarni d’una dona maltractada. Després entrevistaven el mateix Millán Salcedo. La veu en off del programa explicava que abans de conversar amb ell li havien demanat que mirés l’esquetx i que ell s’hi havia negat. L’actor deia: “No lo quiero ver. Me abochorno de mí mismo. Es que voy por la calle y la gente me dice: «¡Mi marido me peggghhhaaaa!» Qué poca información teníamos. Y a las altas esferas de la televisión, a todo el mundo le pareció bien, eh... Y con eso no estoy quitándome las culpas. Pido perdón. Pido disculpas. Haré lo que haga falta. No sabíamos la repercusión que tenía. Y no teníamos mala intención”.
L’esquetx és lamentable i es comprèn el rubor que li fa ara veure’s en aquest paperot. Han passat vint-i-cinc anys des que es va emetre aquest esquetx tan famós. I val la pena que reflexionem en tots els programes, imatges, anuncis i escenes que avui en dia estem veient a la televisió i que d’aquí vint-i-cinc anys ens farà vergonya pensar que el 2016 les toleràvem amb absoluta normalitat. I no només en l’àmbit del sexisme. Esperem que passi, perquè voldrà dir que, com a mínim, haurem avançat com a societat.