23/10/2019

24/10: Cinc notes

Primera. Pedro Sánchez hauria d’anar despatxant alguns dels seus assessors. Si el seu missatge és que Catalunya és Espanya, no li poden muntar una visita a Barcelona amb la litúrgia i l’escenografia d’una visita als seus soldats que combaten a l’Afganistan. Segona. Està molt ben vista l’oferta a Ada Colau perquè faci de mitjancera en el conflicte entre Catalunya i Espanya. Perquè en tots els conflictes, els mitjancers no són mai els que són al mig, sinó els que són fora (o els que se situen al marge). Tercera. Hi ha elogis que maten. Quan el PSOE festeja Esquerra dient “amb aquests sí que es pot parlar”, li està fent l’abraçada de l’ós. Sobretot perquè el mateix PSOE es reserva el dret a imposar de què es pot parlar i, sobretot, de què no es pot parlar. Quarta. Si la Unió Europea enviés el cap de la seva diplomàcia, Josep Borrell, a renyar el règim xinès per com reprimeix les manifestacions a favor de la democràcia a Hong Kong, ¿amb quines imatges creu que el rebran? Òbviament, amb imatges de Catalunya. I quina resposta els podrà donar? Quin podrà ser el missatge democràtic d’Europa? Amb quina credibilitat? Cinquena. Des que hi ha menys policies pels carrers, hi ha menys incidents. Quan sembla que hauria de ser al revés...