7/7: Caça de bruixes

DISCUTIRIA alguna cosa de Les bruixes de Salem que van inaugurar el Grec. No pas l’execució, impecable, sinó més aviat la concepció. El risc de la redundància, el dubte entre el melodrama i la farsa com a gènere didàctic. S’hi posa l’èmfasi a vincular l’obra de Miller amb l’experiència terrible de la caça de bruixes anticomunista als Estats Units. Però crec que el text de Miller (més esporgant-lo que no pas farcint-lo) té potència per parlar-nos no tan sols d’un episodi lamentable de la història americana sinó d’una situació genèrica que es dóna també en altres casos: els processos estalinistes de Moscou, les execucions sumàries de la revolució després del 18 de juliol, la repressió sistemàtica i salvatge del franquisme... Com en una comunitat es pot desencadenar una histèria col·lectiva a partir d’una lectura fanàtica dels principis ideològics (de puritans n’hi ha de molts colors) i que inventada, amplificada o gestionada des d’interessos econòmics o polítics acaba desencadenant una caça de bruixes, més enllà dels fets (certs o ficticis) als quals diu que respon. Això ha passat moltes vegades. Miller, llavors, pot servir per entendre Salem i McCarthy, però també tots els totalitarismes i fins i tot els diaris d’ara mateix.