27/09/2018

28/9: La trinxadora

EscriptorDesprés dels màsters, els sopars amb Villarejo. La política espanyola –que es fa més als mitjans i als jutjats que no pas al Parlament– té una mena de màquina de trinxar carn humana que es va cobrant cíclicament les seves víctimes. És una màquina creada i concebuda per combatre l’anti-Espanya, que en diuen. Però quan la tens en marxa, serveix per trinxar el que vulguis, també els suposats aliats de l’anti-Espanya o els dissidents de qualsevol tipus o, simplement, els adversaris personals. Aquesta màquina de trinxar persones té una regla: se centra en l’anècdota fins a l’obsessió i nega la categoria. Pot arribar a ser cruel i destructiva amb les persones, però és extremadament respectuosa amb les estructures. S’escandalitza perquè algú ha robat dos pots de perfum, però no li importa entendre per què una part de la universitat espanyola regala màsters a persones triades. S’escandalitza que algú sopi amb un personatge com el comissari Villarejo, però no es fa cap pregunta sobre la barreja de funcions entre polítics, jutges, policies i fiscals (i periodistes). S’escandalitza per un insult, però no escolta les denúncies d’enormes vicis de fons. Té un punt de circ romà. Que era un espectacle concebut, fonamentalment, per mantenir l’ordre.