La vida és més fàcil
BarcelonaDes que es va lesionar contra el Las Palmas a finals de setembre, Leo Messi només mirava un full del calendari. Cada sessió a les ordres dels preparadors físics argentins Marcelo D’Andrea i Luis García -inclosos els dies festius, fins i tot sense anar a la Ciutat Esportiva durant alguna sessió, cosa que generava certs dubtes i inquietud entre l’ staff - estava destinada a poder arribar al partit del Santigo Bernabéu i culminar un any que va arrencar amb el crit de Cristiano Ronaldo a la festa de la Pilota d’Or de Zuric.
Ni els transcendentals partits de la seva selecció d’aquesta última setmana van distreure Messi, que només ha tingut entre cella i cella ser a Madrid avui, conscient de qui hi haurà a la llotja del Bernabéu, del missatge que representa un clàssic a casa del màxim rival. Malgrat que sembli una figura absent i de respostes primàries, a vegades impulsiu en les reaccions, l’argentí és avui un futbolista madur, que té molt clars els passos que ha d’executar. Tot i que els missatges públics que es llançaven des de l’entorn i el mateix club eren de prudència, per no carregar de més pressió el davanter, Messi sabia des del primer dia que seria al Bernabéu (18.15) per intentar dinamitar un Madrid angoixat per la classificació -si perden, el Barça s’escapa sis punts- i amb dubtes sobre el seu tècnic, Rafa Benítez, i sobre la seva màxima estrella, Cristiano Ronaldo.
56 dies després d’aquella lesió que va fer trontollar el Camp Nou, l’argentí tornarà a trepitjar la gespa de l’estadi que ha profanat tantes i tantes vegades, i que l’ha convertit en el màxim golejador de la història dels clàssics. L’únic dubte, quin nivell d’acceleració, de guspira i desequilibri tindrà Messi avui. Gairebé dos mesos aturat pesen fins i tot per al millor futbolista del planeta. “No estarà al 100%”, reconeixia en la roda de premsa prèvia Luis Enrique, que admetia des del primer moment que la decisió de jugar serà fonamentalment del jugador. Messi mana.
La presència de l’argentí augmenta encara més el poder d’intimidació d’un Barça que ha crescut durant les últimes setmanes al voltant d’un Neymar alliberat, desequilibrant i líder, màxim golejador de la Lliga. Cada regat del brasiler aquesta tarda, cada gest tècnic, serà una punxada feridora a la llotja del Bernabéu, on Neymar també té comptes pendents, i des d’on Florentino Pérez veurà la figura que havia escollit per rellançar el seu projecte i que el Barça li va arrabassar per amcomodar-lo al costat de Messi i Luis Suárez, una altra peça cobejada per Florentino que va acabar al Camp Nou. Durant dos mesos el brasiler i l’uruguaià han assumit més responsabilitats, però amb el retorn de la tercera pota del trident les peces s’hauran de tornar a equilibrar per restablir la jerarquia que ningú posa en dubte. I, justament, la primera prova serà al Bernabéu, on el trident va trobar-se per primera vegada i va caure derrotat.
Amb Messi, torna a la convocatòria Ivan Rakitic, que haurà d’esperar des de la banqueta la seva oportunitat, mentre el gran absent és Marc Bartra, a qui Luis Enrique ahir va deixar fora de la convocatòria. El lloc del croat l’ocuparà Sergi Roberto, que tindrà la seva gran revàlida a Madrid, cobrint metres a la medul·lar per ajudar Iniesta i Busquets a dominar el joc contra un Madrid que poblarà la zona central més del compte. A la Castellana tothom dóna per fet que Benítez prescindirà de Karim Benzema per variar el dibuix a un 4-4-2 que doni més consistència al mig del camp, deixant Gareth Bale i Cristiano en punta d’atac. En canvi, el tècnic podrà comptar amb Keylor Navas, Sergio Ramos -que jugarà infiltrat- i Marcelo, tres pilars fonamentals a la part defensiva.
També serà un partit especial per a Gerard Piqué, diana mediàtica i popular a Madrid des que va assenyalar el cantant Kevin Roldán com a origen dels èxits del Barça. El central, lluny d’empetitir-se en escenaris hostils, ja ha manifestat repetidament durant les últimes setmanes que la seva motivació creix encara més quan la grada del Bernabéu s’encén. Per a Piqué, que entén i viu el Barça intensament des de petit, els xiulets són una simfonia agradable.
Estats d’ànim contraris
El camí del Barça fins a la Castellana ha fet baixada. No hi ha urgències per la classificació. Tampoc debat a la banqueta. Aquesta generació de futbolistes s’ha acostumat a clavar la seva bandera al mig del camp del Bernabéu, i els últims 10 anys ha tornat dels partits a Madrid amb més victòries que no pas derrotes. Per primera vegada els dos grans emblemes d’aquesta última dècada, Casillas i Xavi, no hi seran, i donaran el relleu avui a Ramos i Iniesta, dues maneres gairebé oposades d’entendre el futbol.
La seguretat del barcelonisme la va verbalitzar ahir Luis Enrique, que va aparèixer davant dels periodistes més tranquil que mai, confiant en el vestidor, i alhora conscient de la fina línia que separa la seguretat de l’altivesa. Tot el contrari que Benítez, que camina per una fina corda que es balanceja perillosament, i més quan apareix a l’altre extrem la figura taciturna de Messi. Amb ell sí que va començar tot.