07/11/2019

Que es noti que els arraconem

Per al meu gust, el nostre periodisme peca de poc bel·ligerant amb els elements que ataquen la democràcia i, sobretot, els pilars bàsics de la nació. Un exemple és el de la nota que els informatius de TV3 inclouen quan es parla de les eleccions. Diu: “En obligat compliment de la resolució de la Junta Electoral Provincial, aquest informatiu...” Al meu entendre hauria de dir: “En obligat compliment de la resolució de la Junta Electoral Provincial com a conseqüència d’un requeriment de Ciutadans, aquest informatiu...” M’explico? La CNN ho hauria fet. No s’informa correctament. La realitat és bel·ligerant. I pel que fa a determinats elements, ser tous i alterar la realitat al seu favor, no els farà millors. La Junta Electoral Provincial no ha dictat la resolució d’ofici, sinó perquè un partit l'hi ha requerit.

El PP i Ciutadans –de Vox ja no cal ni dir-ho– no són pas partits anticatalanistes. Són, simplement, anticatalans. Voldrien veure la realitat nacional catalana desapareguda. I convé no seguir enganyant la gent per mor del políticament correcte. Com sempre, el millor és aplicar els estàndards internacionals. Si a França hi hagués uns partits que diguessin de França allò que el PP i Ciutadans diuen de Catalunya, serien titllats d'antifrancesos, no pas d’antifrancesistes. I a Alemanya serien qualificats d’antialemanys, no pas antialemanyistes. I no s’escandalitzin, ningú priva els anticatalans nascuts aquí de la seva naturalesa catalana –durant l’ocupació, els renegats francesos eren francesos; i tant que ho eren!–. Mantinc que els catalans acostumem a confondre tolerància amb permissivitat.

Cargando
No hay anuncios

Sempre he deixat molt clar que no soc partidari de cap declaració d’independència que no hagi estat referendada. Aprofito l'ocasió per recordar, un cop més, que un Parlament com l’escocès, amb el 55% de vots independentistes, va perdre el referèndum d’independència. Els resultats d’unes eleccions són una cosa; els resultats d’un referèndum en són una altra. I com que soc demòcrata i liberal abans que separatista –que també ho soc–, apel·lo al nostre comportament democràtic del diumenge dia 10.

Els bascos –als quals uns admiren sense condicions i altres critiquen, també, sense excuses– són, al meu entendre, una gent pràctica. No els cal acusar ningú de ser antibasc. Perquè ells han aconseguit que la representació en nombre de diputats del PP, de Ciutadans i de Vox al seu territori sigui exactament zero. Aquest columnista, que aspira a ser plausiblement realista, demanaria que anéssim avançant de manera prioritària per aquest camí. Treure legitimitat a qualsevol element anticatalà. I per aconseguir-ho hem de ser didàctics. Hem d’explicar a tort i a dret que, com he dit, aquests partits no són anticatalanistes. Són, com ho fou Queipo de Llano o el mateix Franco, profundament anticatalans. I són ells, i no altres, els que han estimulat la catalanofòbia a Espanya. Les coses han canviat d’ençà dels temps de la Transició. Ens n’hem d’adonar. Allò de què no fou capaç Fraga Iribarne ho practiquen els seus eixelebrats hereus sense complexos. I allò que no va quallar de la mà de la immigració i dels líders andalusos importats –el lerrouxisme– ha trobat un racó del bracet de Ciutadans. No parlem d’uns partits qualsevol, uns simples contrincants. Estan carregats de males intencions i, entre les seves files, hi ha un excés de mala gent. ¿O és que alegrar-se de la presó dels nostres polítics condemnats, o enverinar l’ambient a Espanya, no és ser malintencionat? Deixem tots de repetir, com fan els tertulians que intenten cobrir quota correctament, que totes les accions són legítimes. Perquè les actuacions de Vox, PP i Ciutadans són infames.

Cargando
No hay anuncios

I no només cal canviar actituds de cara als partits forans. També hem de fer-ho de cara endins. Si al País Basc han aconseguit, sense xivarri, que la dreta espanyola esdevingui residual, és perquè tenen un centredreta nacional important: el PNB. Aquí es pretén capar tot aquell que vulgui despuntar per aquesta banda –degut a les nostres mancances democràtiques, algú ha decidit que Catalunya ha de ser d’esquerres–. I se l’associa immediatament amb CiU, tot fent-li el joc a l’espanyolisme. Com si el PSOE –que inclou l’anomenat PSC– no hagués estat un partit diverses vegades més corrupte que qualsevol dels d’aquí.

Diumenge hauríem d’aconseguir que els partits descaradament anticatalans no tinguessin lloc entre nosaltres –el PSOE, per ara, encara està sota observació; ja veurem–. Tots aquells que pretenen la desconnexió d’Espanya tenen una oportunitat d’or. ¿No admirem tant a bascos i escocesos? Doncs comencem per aquí. Cal anar a votar. Tranquil·lament. Sense fer xivarri.