Youssou N'Dour, el cantant contra "el vell"
Youssou N'Dour és un dels homes més populars i coneguts al Senegal i un dels senegalesos amb més projecció internacional. La seva música s'escolta al seu país a totes hores i, quan el cantant, nascut al cèntric barri de la Medina de Dakar, ofereix un concert, desenes de milers de senegalesos hi acudeixen entusiasmats per ballar i cantar el desenfrenat i alegre ritme de la música mbalax , una música popular d'arrels wòlofs que s'ha convertit en un dels ritmes africans més coneguts arreu, capaç de travessar el mar Atlàntic per fusionar-se i barrejar-se amb la salsa, el rap o el reggae .
N'Dour, que també és un ric home de negocis i té la propietat d'un important grup periodístic, amb un diari i una cadena de televisió, ha decidit ara presentar-se a les eleccions presidencials que hi haurà a finals de febrer principis de març.
La seva candidatura no ha sorprès ningú perquè fa temps que Youssou N'Dour -a qui sempre li ha agradat dir el que pensa més enllà dels temes estrictament artístics- participa activament en la política, i l'any passat va crear el moviment ciutadà Fekke ma ci bollé ("Si sóc aquí és perquè en formo part", en llengua wòlof), amb la idea d'animar els joves a canviar l'estil de governar del president Abdoulaye Wade, a qui N'Dour acusa de dirigir el país amb mentalitat dinàstica. El tema més controvertit d'aquestes eleccions és, precisament, la proposta de Wade de canviar la Constitució i poder-se presentar a un tercer mandat.
N'Dour va fer pública la seva candidatura a través de la televisió de la qual és propietari, la TFM, i ho va fer amb un breu discurs per explicar que si havia decidit competir per a la presidència era a causa de la pressió popular rebuda. "He escoltat, he entès i us responc favorablement a la vostra petició", va dir abans de desglossar un breu programa que té com un dels punts principals la lluita a favor de l'autosuficiència alimentària -"el menjar per a tothom és el meu combat"- i vol animar la participació ciutadana, i privilegiar l'educació i la salut com els principals pilars del creixement.
Malgrat la popularitat del cantant, la majoria de reaccions en contra de la candidatura argumenten que una cosa és la música i una altra la política, i que N'Dour, autodidacta, no té prou formació per fer-se càrrec del país. Ell replica que, si bé és veritat que no té estudis superiors, "la presidència és una funció i no un ofici". "He donat prou proves de rigor, competència i compromís. Els viatges m'han instruït tant com els llibres", es defensa el cantant, que sap que no ho té fàcil en un país que valora enormement la "saviesa" dels seus polítics i que no acceptarà mai un president que no tingui "la màgia del verb", tal com l'han coneguda del primer president, Leopold Sedar Senghor, un dels poetes francòfons més apreciats, i com també se li reconeix a Wade.
Com diuen a Dakar, la candidatura de N'Dour fa més gràcia fora que dins del país. Alguns dels senegalesos consultats -tots fans de la música de N'Dour-, opinen que amb la popularitat no n'hi ha prou per guanyar la presidència, i vaticinen -amb tristesa per la falta de polítics decents- que al Senegal i pot haver Wade per anys. Probablement els anys que li quedin de vida. En té, de moment, 85. Li diuen "gorgui ", el vell.