Andorra a la moda

A Andorra seguim la moda també. Encara que al Principat no hagi vist ningú encara amb una jaqueta groga del Zara, aquí som ultramoderns. Per exemple, organitzem jornades a l’aire lliure a un carrer comercial, i exaltem altres cultures. Perquè tots sabem que la cultura andorrana no val res, no ven, no val la pena ni explicar-la.

Per això no hi ha encara un museu nacional. Total, què hi exposarem? Què explicarem? També portem circs de renom internacional, sempre estem a l’avantguarda de les tendències turístiques. M’encanta els que diuen que millor això que res. Doncs a mi se m’acut moltes coses a fer amb 4 milions d’euros. Com si el circ que tenim aquí muntat no fos suficient.

Renunciem al nostre criteri (els que el tenen) per aconseguir la falsa acceptació d’una majoria: els turistes. I ni tan sols sabem què volen. La gent, els viatgers, busquen l’autenticitat, destinacions diferents, emblemàtiques i úniques. Si oferim el mateix, si no ens desmarquem i no potenciem la nostra singularitat, trobo difícil fer país. Més inversió publicitària, en aquest cas, no és igual a més turistes. I que en parlin, tampoc, perquè darrerament això sembla el bar del barri on s’expliquen acudits dolents.

I a mi anar a Hawaii, la Xina o Madrid sense sortir del país no m’agrada. Si vull anar a aquests llocs travesso la frontera me n’hi vaig. És més autèntic viatjar i viure-ho de prop, que passejar per Carlemany i imagina’ns-ho. Què m’agradaria? Més Andorra. Posar de moda Andorra. Però de veritat, no l’Andorra de la jaqueta groga de Zara, que passa de moda, que té detractors i que d’aquí a uns anys ningú en parlarà.