Opinió02/10/2016

La burocràcia mental

Un mecanisme que alenteix i impossibilita el que és realment important, que ens fa desviar la mirada dels projectes importants i ens fa perdre el temps.

i
Roser Porta

Em bombardegen amb publicitat de 'spining' i de 'cycling vibe'. Hi ha 'events' d'aquest esport. M'ho penso. Una bicicleta estàtica, mallot ajustat, música molt alta, uns individus que criden i animen a pedalar (però per a anar on?) i que són presentats com si fossin famosos 'Djs' residents, com a estrelles de la modalitat. Em sembla que no. Millor una activitat tranquil·la, com ara la Ruta mariana. Recorres cinc santuaris: el Pilar, Torreciudad, Montserrat, Lourdes i Meritxell, que s'hi ha incorporat recentment. Llegeixo que la Ruta mariana té un passaport de pelegrinatge, un "record tangible i material de les visites". Presentes el passaport marià, t'hi posen un segell marià i quedes registrat. Després dónes un euro perquè es puguin fer imprimir més passaports marians i tot funcioni bé. Passaport, registre, segell... burocràcia fins i tot per anar a veure la verge en les seves diferents modalitats! No és nou, no és estrany, fa mil anys que funciona, però avui em sorprèn especialment.

La burocràcia, tradicionalment, va lligada a l'administració que, així, ens sotmet, ens fa sentir petits i impotents, en no ser capaços de desxifrar a la primera uns codis estranys, pur xinès per a nosaltres. Burocràcia per a tot, complicada, pesada, impossible de resoldre en un sol dia, sigui per l'IRPF, sigui per als autònoms, sigui per a tot el que fem els mortals. Però, darrerament, m'esgarrifa la invasió d'un altre tipus de burocràcia en el nostre sistema de vida: la burocràcia mental. Burocràcia mental és fer complicat allò que pot ser simple, dificultar-ho tot, anomenar-ho tot de la manera més ostentosa, políticament correcta i llarga, amb l'objectiu que la cosa més nímia i quotidiana sembli la més important del món (i, per tant, qui la fa es converteix en un 'megacrack').

Cargando
No hay anuncios

Burocràcia mental és un mecanisme que alenteix i, fins i tot, impossibilita el que és realment important, que ens fa desviar la mirada dels projectes importants i ens fa perdre el temps. Sempre puc trobar un amic amb la ment més clara, amb més experiència o un bon gestor per a la burocràcia de l'administració, però m'horroritza la burocràcia mental, que paralitza, que posa frens i pals a les rodes, perquè és més difícil defensar-se'n.