Opinió 28/10/2017

Els deures

No tindria cap mena de sentit mirar a una altra banda davant de casos d’odi a la llengua o a la identitat catalanes dins la República catalana

i
Agustí Mas
3 min

Catalunya ha esdevingut una república. I ho ha esdevingut després que aquesta opció fos legitimada dues vegades. La primera, amb unes eleccions autonòmiques amb caràcter plebiscitari, en què l'opció independentista va sumar el 48% dels vots mentre que l'opció contrària, un 39%, seguits d'un 13% de vots indefinits. I després, amb un referèndum que es va celebrar de forma unilateral malgrat els divuit intents frustrats de negociació amb Madrid, en què el sí va guanyar àmpliament, sumant més vots que els que van permetre aprovar el darrer Estatut d'autonomia. El retallat pel Tribunal Constitucional espanyol malgrat la signatura del rei d'Espanya, sí.

És evident que la República catalana només està constituïda i proclamada. Ara cal fer-la efectiva. Després serà el moment dels reconeixements. Amb tot, Catalunya té a les mans la possibilitat de resoldre definitivament tots els seus greuges. També, i en bona mesura, aquells en matèria de llengua, incloent-hi tant la convencional com la llengua catalana de signes..! En aquest sentit, el pes de Catalunya dins de la catalanofonia converteix aquest fet en quelcom força transcendental, ja que podria permetre resoldre molts greuges més enllà de les seves fronteres. Podria. El temps dirà si es compleix. I el mateix per l'aranès dins del context d'Occitània.

És evident que, es vulgui o no, la llengua castellana s'ha acabat fent un lloc important a Catalunya. Potser no és la llengua tradicionalment pròpia del país però és la pròpia, materna, paterna, la dels avis... de molts dels ciutadans de la república. És per això que ha passat a formar part del patrimoni de Catalunya i, com a tal, cal reconèixer-lo i protegir-lo. I val a dir que el tarannà català no entendria tractar el castellà a la República catalana com les institucions espanyoles han tractat el català sota la seva jurisdicció.

A les meves columnes no entro a tocar les qüestions d'altres llengües que no siguin la catalana, així que em centraré en el que m'ocupa. El català, al marge de què es decideixi sobre el castellà i l'aranès, ha de tenir el rang de llengua absolutament oficial dins del nou Estat. Simplement igual que va fer un país com Noruega, que té quatre milions d'habitants. O com és el cas d'Islàndia, que té 300.000 habitants. Evidentment amb períodes d'adaptació progressiva, si convé, ara s'acosta el moment d'establir definitivament l'obligatorietat de l'ús del català en l'etiquetatge, la projecció de pel·lícules doblades o subtitulades en català. O igual que existeix actualment amb la ràdio, que les cadenes de televisió que emeten per via hertziana hagin d'incorporar un mínim de programació en català. Que el dret a l'atenció al públic en català a qualsevol establiment o institució sigui una realitat i interpel·lar en aquest sentit totes les empreses. I sobretot, tolerància zero amb la catalanofòbia. No tindria cap mena de sentit mirar a una altra banda davant de casos d'odi a la llengua o a la identitat catalanes dins la República catalana. Aquests són només alguns exemples dels deures que tindrà damunt la taula la ponència de la nova constitució de l'Estat català. Són molts els drets lingüístics reconeguts internacionalment que han estat infringits amb la pertinença dels territoris catalanoparlants no només dins d'Espanya sinó també de França i Itàlia.

Com deia, aquestes són fites que, si s'aconsegueixen a Catalunya, poden beneficiar els territoris veïns. Si els productes distribuïts a Catalunya van etiquetats en català, no tindrà cap sentit que no arribin a Andorra. I potser també podran subministrar el País Valencià i les Illes Balears. I el mateix amb les pel·lícules i els mitjans de comunicació. Potser aquest darrer ítem dependrà més de l'Estat espanyol. Però seguirà sent qüestió de voluntat política. En fi, no obrim un altre meló...

El procés de constitució de la República catalana ha estat el resultat de la lluita incansable del poble. Aconseguir aquest respecte per la llengua catalana ha de ser tan sols un dels resultats de la lluita per fer efectiva aquesta república. I per lluitar, val la pena tenir en ment que la llengua, sent la nostra forma d'entendre i definir el món, és el motor de la nostra identitat. I què millor que lluitar per preservar el motor de la nostra identitat? Posem-nos a fer els deures!

stats