Grogui

Grogui. Així és com es desperten els parisencs avui. Al metro, a les clàssiques cares de cansament s'hi sumen cares de tristesa i d'inquietud. Cadascú intenta interceptar la mirada del seu veí per buscar-hi una mica de suport. Ahir es va viure el pitjor atemptat en més de 50 anys. La incomprensió i la ràbia estan intactes malgrat la nit que ha permès pair una mica l'horror que es va viure ahir enmig de París. França va ser atacada en el seu punt neuràlgic i sobre valors fonamentals que constitueixen l'espina dorsal del seu sistema democràtic, és a dir, la llibertat d'expressió. París s'ha despertat grogui, sí, però no abatuda. La mobilització que va tenir lloc ahir al vespre a la plaça de la République n'és una clara mostra. Més de 30.000 persones van alternar llargs moments de silenci i períodes d'aplaudiments als quals se sumaven eslògans com ara "Charlie" o "llibertat d'expressió". Molts portaven un llapis a la mà apuntant al cel. Les mobilitzacions que van proliferar arreu de França van mostrar la importància per als francesos de mantenir intacta la llibertat de premsa i d'ensenyar que no tenen por. Una pancarta gegant amb lletres il·luminades on es podia llegir "Not Afraid" es passejava pels carrers de París, símbol que els carrers que havien estat testimoni de la massacre, tornaven aquí a ser propietat dels parisencs. L'emoció és immensa, el dolor profund. De sobte, un senyor al costat meu comença a parlar sol i les seves paraules sonen com un himne a la tolerància :" A aquesta barbàrie, hi hem de respondre amb més democràcia!". La manifestació s'acaba, la gent es dispersa en un silenci que val mil paraules. A la dreta, un home plora aguantant una pancarta on hi posa: "Als pallassos no els poden disparar". Avui la "ciutat de les llums" s'ha despertat sota un cel negre, com si volgués mostrar el seu condol.