Mans Unides Andorra fa estada al Senegal

Relat de l’estada al Senegal del 2 a l'11 d’agost d’Àngels Fernández, tresorera de Mans Unides i Meritxell Farrero, presidenta

Ens vam decidir a emprendre aquest viatge degut al gran nombre de projectes que havíem desenvolupat al Senegal al llarg de molts anys. Era doncs important per a nosaltres de revisar de primera mà com s’havien portat a terme i en quines condicions continuaven vigents.

Així el dia 2 d’agost vam volar rumb a Dakar on ens va acollir el Carles Gil-Saguer, actual responsable dels projectes de les escoles pies de l’Àfrica-Oest. Ha agafat el relleu del Miquel Betbesé, un missioner amb qui hem treballat amb molta confiança durant molts anys i de fet encara continuem fent projectes amb ell.

La primera impressió va ser que Dakar era una ciutat caòtica en la qual no existeix un pla urbanístic i els animals conviuen al carrer amb les persones i un nombre de vehicles circulant de manera desordenada.

El primer projecte que vam visitar va ser el de la rehabilitació dels dormitoris de Sokone i Toubakouta, al nord de Dakar. Es tracta d’un projecte recent i molt necessari per acollir noies que viuen lluny d’aquestes localitats. Això els permet continuar la seva educació en bones condicions.

També vam visitar l’escola-bressol 'Les lapins-bleus' on tenim previst remodelar i adaptar el pati i el mobiliari i adquirir material escolar.

Una mica més lluny de Sokone, vam conèixer la granja-escola de Karang i vam revisar les obres que acabem de finançar per a la rehabilitació del dormitori per a nois que hi estudien. Aquí s’està treballant per adaptar l’espai i la formació agrícola aportada als nois que hi assisteixen. És important que aquesta escola es pugui posar en marxa ja que és una zona molt rural on la població només viu de l’agricultura i ramaderia. També vam veure la granja de pollastres que vam finançar l’any 2013 amb la tarja solidària Morabanc.

Al tercer dia, ja vam volar cap a la Casamance, on ens va rebre a l’aeroport de Ziguinchor la germana piarista Montse Dausà. Ens va portar cap a la casa on viu amb les altres germanes i novícies. Allà mateix hi ha el col·legi Paula Montal i el dormitori per a les noies que hi estudien.

Al 2014 vam rehabilitar aules i sanitaris d’aquesta escola, on acabem de finançar la reforma dels dormitoris. S’ha de reconèixer la bona conservació i bon estat d’aquests equipaments.

Després ens vam dirigir cap a Diembering amb Sor Merie, on ens van ensenyar l’escola catòlica i la maternitat d’aquesta població. Ens van demanar si podríem donar beques als estudiants més pobres d’aquesta escola.

En aquell moment, s’estaven realitzant les colònies d’estiu d’Oussoye a càrrec de les germanes piaristes. És una bona iniciativa que es porta a terme cada 2 anys i que permet que els nens estiguin convivint amb d’altres nens i rebin valors de cooperació, tolerància i solidaritat.

Ens vam dirigir després a l’escola Joseph Faye, a Oussoye, amb els germans piaristes Nazaire, Théodore i Martin. Vam veure la granja agrícola de Mlomp, on es van plantar arbres fruiters (mangos, anacards, fruit de la passió, llimones, taronges…). Aquí estem pensant en finançar una tanca per evitar l’entrada d’animals que fan malbé la collita. També vam veure grups de dones treballant en horts amb cooperatives, projecte que vam impulsar el 2006.

A l’escola Joseph Faye, vàrem comprovar el problema que tenen amb les inundacions provocades pel mal estat de la canalització de l’aigua al pati. Cada vegada que plou, l’espai s’inunda. Al 2014, amb la tarja solidària Morabanc, vam finançar una passarel·la d’accés a l’escola per facilitar l’entrada dels alumnes. Aquí hem comprovat la necessitat de millorar encara la canalització de l’aigua.

A la Casamance, ens quedava per veure la rehabilitació de la residència per a noies que van a la Universitat de Ziguinchor. Ho vam finançar l’any 2011 amb compra de material per a les habitacions i sales d’estudi. Ens vam trobar amb algunes noies que continuaven estudiant encara a l’estiu.

Va ser una sorpresa inesperada arribar fins a Kabounkout per pistes de terra perilloses ja que no va ploure massa. Allà, a la frontera amb Gàmbia, el Govern d’Andorra va finançar la construcció d’un dispensari. En aquesta regió tan aïllada i llunyana, la posada en marxa d’aquest petit hospital ha permès tenir de manera permanent un infermer pagat per l’estat senegalès. Ens va rebre de manera molt calorosa i afectuosa la part més representativa d’aquest poble per donar-nos les gràcies i fer-nos conèixer la necessitat de construir una maternitat i de tenir un servei d’ambulància.

Al tornar de la Casamance, de nou el Carles Gil-Saguer ens va acompanyar a la part més pobre de Dakar, a la 'banlieue', els afores.

A Thiaroye, vam veure l’escola de primària i secundària dels pares piaristes. Tot funcionava bé excepte que no podien fer més obres ja que uns 'okupes' havien envaït part de l’espai.

Molt a prop es troba la 'banlieue' de Sam-Sam on ens va impressionar molt de veure el pati de l’escola inundat per aigües residuals. Ens va entristir tant de veure aquesta situació que estem esperant que es resolgui aquest problema d’inundacions per aconseguir que l’escola torni a la normalitat i potser ajudar en un futur.

En resum, ha estat un viatge molt enriquidor per a nosaltres com a voluntàries de Mans Unides d’Andorra ja que hem pogut veure l’abast dels projectes portats a terme i les necessitats futures. Hem pogut parlar amb les persones que donen vida als projectes i rebre l'agraïment dels beneficiaris. Ha estat molt satisfactori veure que hem pogut ajudar als que ho necessiten.