Mariano

La vida està plena de dilemes. Posar o no ceba a la truita de patates, escollir entre el Cola Cao o el Nesquik per acompanyar la llet o entre la Nutella o la Nocilla per sucar la llesca de pa. Més complicat és triar el nom del fill/a. Abans la gent recorria a la tradició familiar, al sant del dia o a la Bíblia.

Després va venir la generació que s’inspirava en personatges estrangers que es veien a la televisió com Jessica, Sue Ellen, Abigail, Jonathan o Kevin. Ara la tendència es recuperar noms perduts o poc emprats als darrers anys com Matilde, a més de continuar amb els estrangers i els televisius. Així, ara a les escoles bressol s’arriben a reunir estrelles del rock (Elvis), cavallers medievals (Tristán) estats d’Amèrica del Nord (Dakota) i catalans de soca-rel (Ot, Jan o Laia).

Cada dia 1 de gener amb els primers nadons de l’any arriba la curiositat per saber el nom que els hi han posat. A Catalunya són Noèlia, Mohamed, Omar, Alba i Tilda, que és també el d’un personatge de la sèrie de TV3 “La riera”. A Andorra ha estat Valentina, un nom que va a l’alça als darrers anys però que no ha arribat a superar, en el nostre país, els Marc, Laia, Eric i Carlota. Sort que, per la proximitat amb el partit de futbol Euskadi-Catalunya, que es va jugar al nou estadi de San Mamés, ningú no ha optat per batejar el seu fill amb aquest patró de nombrosos pobles de l’Estat espanyol, un lloc, per cert, on hi ha gent que es diu Marciana, Sindulfo, Onesiforo o Burgundónfora.

Tots els noms disposen d’un significat i d’uns atributs, que no sempre tenen a veure amb el caràcter i la manera de fer de la persona. Els que es diuen Mariano, per exemple, es distingeixen teòricament per la seva delicadesa, el bon criteri, l’expressió artística i el sentit de l’humor. He estat a punt de fer un tutorial sobre el significat etimològic dels noms en les seves variants sànscrit, inca i celta per poder trobar un punt de connexió amb el president del govern espanyol que ens visita aquests dies.

Finalment quan ja em pensava que no arribaria a temps per la nova temporada de “True detective” m’ha sortit a Internet que és un nom cristià relacionat amb la devoció a Maria, --Rajoy és rebut pel Copríncep Episcopal-- una mica misteriós i força reservat, cosa que explica que només concedís tres entrevistes durant tot l’any 2014. Decididament, però, poc té a veure el nom amb el tarannà del personatge.

I ja posat a fer podria haver buscat el significat del nom Bru. Però no he volgut. Perquè com cada sis de gener, des de fa molts anys, sempre em toca la fava del tortell de reis. M’hauria d’haver dit Fabià.