Què hauria passat si…

A la facultat, la majoria dels professors ens alertaven dels perills de la història-ficció, d’embrancar-se en debats estèrils a partir de preguntes més pròpies de somiadors que no pas de futuribles historiadors. Preguntes que comencen invariablement amb la fórmula "què hauria passat si...". Per exemple, què hauria passat si Abraham Lincoln no hagués anat aquella nit al teatre? Fins i tot l’Escurçó Negre s’hi referia en un episodi, a aquell moment en què el president dels Estats Units va pensar que s’avorria i va decidir que sortiria, com a súmmum del que pot arribar a considerar-se una mala idea.

A Catalunya, és temptador preguntar-se què hauria passat si el fill de Ferran II d’Aragó i la seva segona esposa, Germana de Foix, no s’hagués mort al néixer i hagués heretat la Corona del seu pare, evitant així la unió dinàstica amb Castella. Aquí a Andorra ens podríem preguntar què hauria passat si l’Arnaldeta de Caboet no s’hagués casat amb Arnau de Castellbò i si el consegüent enfrontament amb el bisbe d’Urgell no hagués acabat amb la signatura, gairebé un segle més tard, del primer pareatge. O si el rei Enric III de Navarra, cosenyor d’Andorra, no hagués esdevingut Enric IV de França. O si...

Potser perquè van arribar a inculcar-m’ho en aquells anys de tendra joventut, que poques vegades em pregunto què hauria passat si la història hagués anat diferent. Aquest és el terreny de les especulacions i, sovint, dels retrets. Amb una mica de traça literària, pot esdevenir la matèria primera d’una bona ucronia. En definitiva, i com deien els més savis professors, això és ficció.

Comparteixo les explicacions del ministre Jordi Cinca i penso, com ell, que el bloqueig que ha patit BPA, l’hauria patit amb intervenció o no de l’INAF, un cop es va fer pública la nota del FinCEN. Però, en qualsevol cas, la història no té marxa enrere. Tampoc la història més recent. Per tant, en comptes de perdre el temps responent preguntes que comencen amb el típic “què hauria passat si”, trobo més profitós extreure les lliçons que calgui del passat, sigui llunyà o absolutament proper, i treballar perquè les actuacions presents siguin coherents i ens ajudin a superar la crisi actual.

Ahir el Consell General va aprovar la Llei de mesures de reestructuració i resolució de les entitats bancàries, després d’un inici de legislatura "atípic" en què s’ha forçat –i molt– la marxa: tres sessions en un setmana per investir el cap de Govern, deixar marge perquè els nous ministres juressin el càrrec i aprovessin el projecte de llei i, finalment, perquè el Consell General aprovés efectivament una llei tramitada com d’extrema urgència i necessitat. 26 vots a favor i 2 en contra. Que la història no es pugui canviar, no significa que no es pugui llegir i interpretar.