Teogonia

Al principi, existia la Sang. La Sang estava amb la Paraula, i la Sang era la Paraula. Ella estava amb la Paraula al principi. Per ella tot ha vingut a l’existència, i res del que existeix hi ha vingut sense ella. La Sang s’ha fet carn i ha habitat entre nosaltres, el poble de la Paraula. Som el poble de la Sang que es va fer Paraula. Som la Paraula i som la Sang. Enllà del principi, la Sang. Dellà de la fi, la Sang. Entremig, la Paraula que existeix i que lluita. Sang en la carn, en el cel i en la terra. La Sang de l’home, la Sang dels Déus, a través de la Paraula. Per això la llengua és Sang. I també és Sang la terra.

L’arrel del món cal cercar-la en el crit i en l’improperi, no en el mutisme i el silenci. L’apocalipsi serà insonor. La disbauxa de l’existència és soroll, estrèpit, agitació plena, xerrameca, fressa de combat. I sempre es resisteix a perir, com els virus creats en un laboratori, com les pústules d’una cama gangrenada, com la nit prèvia a totes les esperances. No ens atrevim a modelar les frases que pronunciem. Les deixem córrer. Renunciem al significat, perquè sabem que l’essència es troba fora de la nostra comprensió, sempre estèril. Llegim o parlem sobre el buit del significant, que no aboca a res del món, sinó a una suposada realitat aliena, i ens expulsa de l’espai on sura la virulència que estreny els mots i els diposita sobre la llengua, com en un acte.

No pot haver teogonia sense llengua, i molt menys cosmogonia. La teogonia és l’acció radical de l’existència; és el fet que ens compel·leix a seguir dient les paraules que ja estaven amb la Sang abans de tot. I ens regenerem en cadascun dels mots que diem, i creem l’univers mussitant boscos, pluja, muntanyes, estanys, pics, allaus, aigua, pinades, camins a la fosca, dreceres a l’horabaixa. No són abans, encara que estiguessin abans de dir-los, d’acostar-los al sentit dels llavis, i d’expandir-los. Sense llengua no hi ha món. Per això qualsevol paraula és el principi de l’extinció, i qualsevol silenci el segon previ a la recreació del món. Dic “ara” i és ara. Dic “terra” i és ara. Dic “sang” i cal que sigui eterna.