Els joves, majoritàriament a favor del dret a una mort digna

Andorra la Vella28 joves han esdevingut per un dia consellers generals i han posat sobre la taula temes com el dret a una mort digna o l'equiparació salarial entre homes i dones, a través de dues proposicions de llei que havien treballat prèviament en comissió. La primera proposició ha comptat amb un ampli suport (22 vots a favor, cinc en contra i una abstenció) i ha suscitat un debat intens entre els alumnes dels diferents sistemes escolars del país. Alguns han expressat l'opinió que tothom ha de tenir dret a decidir si vol tenir una mort digna, un supòsit que ha quedat restringit, en la proposta dels joves, als casos de malalties terminals i com a últim recurs. Seria necessari, tal com han exposat, el consentiment del propi malalt o bé de la família i hauria de venir avalat per l'informe de dos metges.

Més enllà de l'intercanvi de parers sobre si una persona pot decidir quan vol morir, els joves també han aportat arguments com el dret a decidir que tindria la família i fins i tot hi ha hagut qui ha qüestionat quina seria l'opinió que en tindria el copríncep episcopal. Amb arguments com "estem donant la possibilitat a una persona que es troba malament" o que hi ha moltes persones que es troben en aquesta situació "i no volen continuar vivint d'aquesta manera", els joves han defensat que aquesta proposició de llei havia de tirar endavant, un suport que ha semblat majoritari malgrat que alguns hagin posat en entredit el paper de la família a l'hora de decidir o fins i tot el dels metges. Per evitar conflictes que poguessin venir donats, per exemple, per un suposat cobrament d'herències (un argument que ha provocat els somriures a l'hemicicle) una de les alumnes ha plantejat, fins i tot, que hi pogués haver un document que es pogués signar abans i en el qual la persona autoritzi que es prenguin les mesures per tenir una mort digna.

També intens ha estat el debat al voltant de la proposició de llei qualificada per a la no discriminació salarial per raó de sexe. En aquest sentit, la votació ha estat contundent, ja que hi ha hagut 26 vots a favor i dues abstencions. Els joves han defensat que, a igual responsabilitat laboral, homes i dones han de cobrar el mateix i han proposat, també, que hi hagi un inspector que vetlli perquè no hi hagi diferències salarials i han inclòs, fins i tot, sancions i bonificacions per a les empreses. Els joves han recordat que les dones cobren a Andorra un 24% menys que els homes quan a Europa aquest percentatge és del 16%, un percentatge que el síndic general, Vicenç Mateu, ha demanat d'on l'havien tret i què volia dir. Una de les joves ha contestat que aquesta xifra es dóna perquè "no es vigila prou". Moltes de les intervencions han anat en el sentit de lamentar que hi hagi encara discriminació entre homes i dones i que es visqui en una societat "masclista".

La sessió plenària del 14è Consell General dels Joves ha arrencat amb la proposició de llei per incrementar el salari mínim fins al 1.100 euros, ja que els joves han defensat que amb l'actual (975) hi ha moltes famílies a les quals pot costar arribar a final de mes. Durant al debat ha sortit la pregunta sobre si aquesta mesura podria provocar dificultats per als empresaris i, per tant, acomiadaments, amb la qual cosa "el Govern hauria d'ajudar encara a més gent" tal com ha posat en relleu un dels joves. Per fer la proposta d'aquest salari, els alumnes s'han fixat en els dels països veïns. La proposta ha estat aprovada amb 22 vots a favor i quatre en contra.

Un altre tema que sembla preocupar els joves, tenint en compte la proposició de llei, és la del ciberassetjament. Els joves volen que es creï un cos especialitzat en la detecció i campanyes de conscienciació. Les dues propostes han estat objecte de debat, ja que s'ha posat en qüestió fins a on pot arribar aquesta supervisió de les comunicacions per detectar casos quan no hi hagi denúncia i també s'ha qüestionat si les campanyes haurien d'anar adreçades a tota la ciutadania o només dur-se a terme a les escoles. Així, molts han interpel·lat al dret a la intimitat. El síndic els ha recordat que si coneixen algun cas no dubtin en denunciar-ho. Aquesta proposició ha estat també aprovada amb 15 vots a favor, nou abstencions i tres en contra.

On els joves han tingut "arguments contundents" en paraules del síndic, ha estat en la proposició de llei per autoritzar l'ús d'instruments musicals al carrer. S'ha proposat que pugui ser en llocs i horaris autoritzats pels comuns i fins a un màxim de 65 decibels. Si aquesta música al carrer pot ser o no un atractiu per als turistes ha estat una de les qüestions a debat ja que alguns joves han destacat que no farà venir turistes de manera expressa i altres han arribat a dir, fins i tot, que donaria una "mala imatge". Els horaris i el fet que no es pugui demanar caritat al carrer han estat altres punts de debat encès i hi ha hagut propostes perquè es fes alguna mena de càsting o fins i tot que es facin concursos perquè les persones amb inquietuds musicals es puguin expressar.

Una altra proposta aprovada ha estat la de la intolerància al gluten, perquè els intolerants puguin tenir els aliments a un millor preu i perquè hi hagi més quantitat i informació. En aquest punt el debat ha estat al voltant de la regulació dels preus i si el fet que restaurants del país oferissin menús per a celíacs seria o no un atractiu turístic. Hi ha hagut també qui ha proposat que la llei s'ampliés a totes les intoleràncies.

"Argumentar i escoltar"

El síndic general ha felicitat els joves pel debat i els ha recordat que el més important és veure que en lloc "d'imposar les pròpies idees" s'ha d'"argumentar i escoltar i adonar-se" que hi poden haver punts de vista sobre els quals no havien reflexionat. Sobre la possibilitat que alguna d'aquestes propostes es pogués portar al debat del Consell General, ha recordat que s'haurien de treballar més i ha manifestat que troba interessant la de l'equiparació salarial.

A l'últim, cal destacar que el guanyador del concurs de cartells ha estat Eric Breil.