Ld'A proposa restringir els secrets d'Estat a la Junta de Presidents

Andorra la VellaArran de les diverses negatives per part del Govern de facilitar informació relativa al cas BPA atenent-se a la seva confidencialitat, el grup parlamentari liberal ha presentat una nova proposta d'acord al Consell General per tal que s'insti a facilitar tota la documentació que sigui sol·licitada pels consellers generals.

Paral·lelament, han elaborat una proposició de llei de regulació d'informació reservada que han tramès a la resta de grups parlamentaris per tal que hi puguin fer aportacions amb l'objectiu que es pugui entrar a tràmit conjuntament. En cas que no hi hagi voluntat de treballar conjuntament, Liberals d'Andorra optarà per presentar-la pel seu compte.

El text, que han fet públic aquest dimarts, es basa en el fet que el Govern no pot amagar informació al Consell General, que és en qui resideix la sobirania nacional i de qui emanen els poders de l'Estat tal com fixa la Constitució.

La proposició de llei estableix que el Govern, el Consell General i els comuns poden classificar com a informació reservada d'Estat -fins a un màxim de 5 anys- matèries relatives a la seguretat civil, les relacions internacionals, l'economia nacional, la seguretat nacional, els sistemes de telecomunicacions, els signes monetaris i títols valors de l'Estat o l'activitat de l'administració pública. Segons el text, el Consell General no necessita cap habilitació expressa per accedir a la informació reservada d'Estat, i la sol·licitud es farà amb els procediments habituals.

Amb tot, el Govern o els comuns podran sol·licitar que la informació es restringeixi a la Junta de Presidents, que actuarà com una comissió de secrets d'Estat. En aquest cas, el Govern o els comuns ho hauran de demanar "argumentadament", i la Junta de Presidents podrà decidir l'oportunitat de traslladar la informació a l'òrgan o conseller general peticionari. Segons la proposició de llei dels liberals, la demanda només es podrà denegar quan es posin en perill els interessos de l'Estat o la seguretat nacional.

Tal com ja s'estableix al Codi Penal per a les autoritats o funcionaris que revelin secrets o informacions, la revelació d'informació reservada d'Estat estarà castigada amb una pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l'exercici del càrrec públic fins a cinc anys.

La proposició de llei, que no s'aplica a la Justícia -que ja té la seva pròpia normativa en aquesta qüestió- ni a les dades personals, també regulades per llei, conté una llista de les matèries que no es podrien classificar com a informació reservada d'Estat. Aquestes són les relacionades amb la violació dels drets i llibertats de les persones, les relatives a corrupcions de funcionaris i autoritats, la informació sobre condicions mediambientals o alimentàries, la informació sobre accidents, catàstrofes o perills naturals, sobre la salut de la població, sobre el mercat laboral i la informació que pugui quedar desclassificada per indicació dels diferents tractats internacionals.

Liberals no descarta portar la qüestió a la Justícia

El president del grup parlamentari liberal, Josep Pintat, preguntat per si es plantegen portar la qüestió a la Justícia, ha assegurat que no els agrada judicialitzar la política però que si cap de les dues vies prospera, en funció de les respostes que rebin de les demandes d'informació pendents "es valorarà si és la via que s'ha d'emprar, però en aquest moment no estem en aquest camí ni molt menys". Si s'optés per la Justícia, els Liberals pretenen acusar el Govern de vulnerar la Constitució, ja que si el Consell General no disposa de la informació que requereix, no pot dur a terme la seva funció de control de l'acció del Govern prevista a la Carta Magna.

"La resolució de BPA està encarrilada però no sabem si de cara a l'èxit o al barranc"

Els consellers liberals han tornat a lamentar els retards en la resolució de l'afer BPA, i han alertat que una mala o una no resolució pot comportar noves baixades del ràting d'Andorra, a banda d'assegurar que "cada dia que passa el valor de l'entitat es degrada".

Josep Pintat ha evitat pronunciar-se sobre si confia que el procés de resolució culminarà amb èxit, precisament perquè no tenen accés als balanços de l'entitat. En aquest sentit, Pintat ha dit que "sembla que el procés està encarrilat però no sé si de cara a l'èxit o al barranc", però de tota manera, ha assegurat que no posa en dubte que els diners dels clients es puguin arribar a recuperar. El que sí que considera una mala notícia és que el ministre portaveu hagi posat sobre la taula l'opció de la liquidació, ja que voldria dir "que tota la feina que s'ha fet no ha servit de res".

El president del grup liberal també ha avisat, en referència a la tasca que ha de fer la comissió especial de vigilància, de la necessitat de reforçar els mecanismes de control financer, no només per l'afer BPA sinó també per l'impacte que tindrà l'intercanvi d'informació automàtica i la legislació que encara cal implementar arran de l'Acord Monetari. En aquest sentit, Pintat ha afegit que els bancs hauran de tenir uns comptes de resultats molt més grans per poder mantenir els fons propis i que això "requerirà ajustos del sector i encariment dels crèdits". Finalment, pel que fa a l'intercanvi automàtic i amb l'objectiu d'evitar la marxa dels comptes dels no residents, Pintat ha plantejat la possibilitat de crear un fons sobirà on es poguessin dipositar aquests estalvis, o fins i tot una "espècie d'amnistia".