Minoves: “Els Liberals d'Andorra estan en un procés de créixer i de recrear el sentit liberal al país”

Andorra la VellaJuli Minoves, que va ser ministre en els governs de Marc Forné i Albert Pintat, al capdavant de diferents carteres entre les que destaquen la d'Afers Exteriors, Turisme i Cultura, treballa, des del 2009, com a professor de Ciències Polítiques a la Universitat de La Verne, Califòrnia. Va entrar al 'bureau' de la Internacional Liberal el 2005, i el 2009 va ser nomenat vicepresident primer. El passat 26 d'abril, al congrés de Rotterdam, va ser escollit nou president de l'organisme, en substitució de l'holandès Hans van Balen, un càrrec que ocuparà durant els pròxims 18 mesos.

Quina tasca fa la Internacional Liberal?

És una de les tres grans internacionals, juntament amb la socialista i la conservadora, i agrupem 120 partits d'arreu del món. Una de les tasques és coordinar trobades periòdiques per tal que hi pugui haver un diàleg entre les diferents formacions, per tal que les que governen puguin compartir les seves experiències amb la resta. A més, donem suport als partits en els moments d'eleccions i tenim veu a l'Ecosoc de les Nacions Unides i a la Comissió dels Drets Humans.

Les qüestions de drets humans tenen especial interès per a l'organisme...

La Internacional Liberal es va crear el 1947 a Oxford, i el seu manifest estableix la ideologia en dues vessants: una de política, que té a veure amb el respecte dels drets individuals i la promoció dels drets humans i les llibertats; i una vessant econòmica, que aposta per l'obertura, per facilitar el comerç i per creure que els sistemes econòmics lliures són els que afavoreixen el desenvolupament humà, ja que no s'entén una economia lliure sense una persona lliure. És per aquest motiu que la Internacional Liberal té tant interès en els temes de drets humans. És un dels punts forts i tinc molt d'interès en potenciar-lo durant aquest mandat.

Quins objectius s'ha marcat durant el seu mandat?

El primer objectiu és continuar la tasca de presència i promoció dels drets humans, però també m'he marcat fer una parada i una trobada acadèmica per debatre sobre la ideologia liberal. Crec que és un bon moment, ara que ha crescut i s'ha expandit a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, per fer una introspecció, veure on estem i com fer front als reptes que es presenten, com és tot allò relacionat amb l'accés a la informació de les persones i els crims cibernètics. Són amenaces contra la llibertat de les persones i cal veure com hi donem resposta.

A més, vull que el govern de la Internacional Liberal s'internacionalitzi i es diversifiqui molt més. En aquest sentit, estic molt content que per primera vegada puguem comptar amb una dona africana com a número dos, i també tinc la intenció de reforçar la presència d'Amèrica Llatina dins del 'bureau'.

Quina és la salut de la ideologia liberal arreu del món?

De les tres grans internacionals al món, som la més petita, però la que té el missatge més compacte i clar, perquè no parteix de grans elaboracions filosòfiques, sinó d'un concepte de l'ésser humà molt realista: un ésser humà que té potencial, al qual se li ha d'assegurar una igualtat d'oportunitats –que no vol dir de condicions– i donar-li llibertat per desenvolupar el seu potencial. A més, estem una mica fora de l'esquema tradicional de 'l'esquerra i la dreta', fins al punt que en alguns països tenim dos partits liberals, un d'esquerres i un de dretes.

Tenim presència en bastants governs a Europa, però també a Sud-àfrica, Canadà, Costa de Marfil o Filipines, per posar alguns exemples. I també tenim membres al parlament europeu que, per a aquestes eleccions, estem treballant per poder mantenir-ne el nombre. Un dels perills que veiem a Europa és el creixement en alguns països de les forces d'extrema dreta, una qüestió que no ens agrada i contra la que hem de lluitar.

I com veu la situació del Partit Liberal a Andorra?

El Partit Liberal va governar durant molts anys, i ha seguit una evolució. Malgrat els canvis polítics que hi ha hagut, penso que a Andorra hi ha molt respecte per la ideologia liberal, ja que s'adiu bastant amb la història i la trajectòria de llibertat que ha tingut el país, aquest desig que sempre hem tingut els andorrans de 'viu i deixa viure', de respectar el veí i no posar-se massa a casa dels altres.

És important que els partits institucionals es mantinguin i continuïn el treball amb la ciutadania, i estic molt content amb les persones que ara porten el Partit Liberal. És gent jove, molt dinàmica, directa i amb un missatge molt renovat. Em va fer molta il·lusió que fins a deu representants d'Andorra vinguessin a Rotterdam a donar suport a la meva candidatura, tant antics dirigents com Albert Pintat o Joan Gabriel, com les persones que porten la formació ara.

Quin paper poden jugar els Liberals d'Andorra a les properes eleccions?

Jo crec que és bo que s'hi presentin perquè tenen gent molt bona, que els faig molta confiança, i penso que poden ajudar molt el país, tant si són elegits al parlament com si haguessin d'estar en un govern. Els desitjo tota la sort del món però és l'elector qui té la paraula. El que sí que sé és que estan fent un treball a mig i llarg termini: estan en un procés de créixer i de provar de recrear el sentit liberal a Andorra. I és el que m'agrada d'aquesta nova directiva: que realment hi són per les bones raons i no per l'afany d'arribar a alguna posició. He vist molt de patriotisme i moltes ganes d'ajudar el país.

Què n'opina de les reformes que està duent a terme el país?

Ara segueixo la política d'Andorra amb més tranquil·litat, cosa que em permet veure més el bosc que no pas els arbres. Tinc molt de respecte per les persones que governen, ja que és una tasca difícil, i crec que l'important és que hi hagi una bona entesa tant amb la societat civil com amb les forces polítiques, tant les que estan al parlament com les que no, perquè es puguin prendre les millors decisions de cara a la integració d'Andorra en el seu context europeu i internacional. Al final, és el Govern el que ha de decidir, és el que té la confiança de la població i el que serà jutjat sobre la seva política, però abans de prendre les decisions, és molt important fer una gran concertació.

La Internacional Liberal ha estat un dels pocs organismes a pronunciar-se a favor del dret a decidir de Catalunya, com es va prendre aquesta decisió?

Com a organisme internacional, sempre hi ha diferents veus i matisos sobre moltes qüestions. Aquesta es va debatre de valent i es va arribar a la conclusió de demanar que hi hagi un bon diàleg entre els governs espanyol i català per, com a país democràtic, tirar endavant els desitjos de la població, dins de la capacitat legal que hi ha. La Internacional Liberal dóna suport als seus partits, i Convergència fa anys que hi té una presència important i que compta amb molts aliats dins l'organisme. Com a president, jo em dec als membres de la Internacional Liberal i a les decisions que es prenen després d'un diàleg i d'una votació i, per tant, aquesta és la posició que defensaré.