El porta a porta: tradició versus invasió de la intimitat

Andorra la VellaUn dels actes tradicionals de la campanya electoral andorrana és l'anomenat porta a porta, en què els candidats visiten les llars dels votants per conèixer els seus neguits, exposar les seves propostes i intercanviar opinions. Per a alguns, aquesta pràctica està "desfasada" i suposa una invasió de la intimitat; mentre que altres mantenen que és una bona oportunitat per parlar amb tranquil·litat amb els candidats. Per conèixer les opinions dels ciutadans de cara a les pròximes eleccions generals l'ARA.ad ha realitzat una enquesta al carrer entre andorrans i residents que s'han posicionat sobre aquesta pràctica, així com sobre la introducció del vot per correu.

Encara que la majoria troba que és una acció tradicional però poc profitosa, n'hi ha que asseguren que "s'han de mantenir les tradicions d'Andorra". És el cas de l'andorrà Joan Saurí que creu que està bé que els candidats visitin les llars i puguin parlar sense la pressió i les presses dels actes electorals. També l'Ana Lozano, una resident espanyola que fa més de 20 anys que és al país, opina que és positiu que s'apropin al ciutadà.

Entenen aquesta posició però no la comparteixen altres enquestats com la Rosa, de nacionalitat andorrana; la Diana Pérez, originària d'Astúries amb passaport andorrà; o la Joelle Roy, de nacionalitat francesa però amb més de 30 anys de residència al país. "Entenc que hi ha molta gent que li agrada i que esperen aquest moment per parlar en privat de les seves inquietuds", apunta la Rosa, "reconec que tradicionalment s'ha fet i té molts avantatges" però personalment, afegeix, "no m'agrada". La Diana assegura que hi ha altres accions per arribar a la gent, punt en què coincideix la Joelle que creu que amb la televisió i les noves tecnologies ja n'hi ha prou per comunicar-se amb els ciutadans. Amb tot, la primera reconeix que "hi ha gent gran a Andorra que els agrada que els facin la pilota, que els vagin a casa i els diguin que van a casa seva a demanar-los el vot".

En el seu cas, explica la Diana, li van fer el porta a porta el primer cop que votava a la Massana però no era a casa. No li agrada aquesta pràctica perquè ho troba una invasió de la seva intimitat, manifesta. També la Joelle apunta que és una mica "antiquat" encara que permet als polítics apropar-se a la gent.

Vot per correu

L'opció de poder votar per correu és ben acollida per la majoria dels enquestats. "Depèn de la situació en què es trobi cada persona", assenyala l'Ana Lozano. Així mateix, la Diana Pérez, ha destacat la utilitat d'aquesta possibilitat. "Encara que hi hagi una persona que visqui fora té el seu dret a votar i el més lògic és que es faciliti aquest tràmit", en canvi "el que no era normal era que et donessin quinze dies per dipositar el vot a la Batllia", ha afegit.

Un punt de vista diferent és el que aporta la resident veneçolana, Gisele Brisuela. Creu que és bo que hi hagi opcions per votar de diferents maneres però preferiria que es limités a països més grans perquè "no hi ha res com el contacte personal". Brisuela considera que la política s'ha de viure de prop i que si el polític vol arribar al ciutadà "'s'ha de mullar". Però no només s'ha de moure el polític sinó que els ciutadans han d'analitzar les propostes, estar pendents de les mesures que apliquen els partits i veure si compleixen les expectatives perquè "al cap i a la fi són els teus empleats".