Els mitjans digitals no seran responsables solidaris d'opinions que atemptin contra el dret a la intimitat si les retiren
Ho diu el text final de la llei de protecció als drets a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge que encara ha de ser votada al Consell General. Els mitjans hauran de retirar les opinions quan es constatin les il·licituds
Andorra la VellaSegons el text final de la Proposició de llei qualificada de protecció civil als drets a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge, recollit a l'informe de la Comissió Legislativa d'Interior que ha estat treballant les esmenes d'aquesta llei, els mitjans de comunicació "no seran responsables solidaris per la intromissió il·legítima" causada per un contingut sensible d'un tercer publicat al mitjà "sempre que actuessin diligentment per retirar o d'alguna altra manera impedir l'accés a l'expressió o la informació que constitueixi tal intromissió il·legítima tan aviat com tinguin coneixement efectiu de la mateixa".
La llei diferencia així les informacions pròpies dels mitjans i opinions publicades sota edició i revisió del mitjà, independentment del suport, dels comentaris i d'altres expressions de tercers que es produeixen per mitjans electrònics i en suport digital, on hi ha interacció i participació de persones alienes al mateix mitjà.
D'una banda la llei defineix els "operadors de mitjans de comunicació", persones físiques o jurídiques, l'activitat principal de les quals té per objecte publicar professionalment informacions i, d'altra, els "proveïdors de continguts informatius o d'opinió", l'activitat principal "o accessòria" dels quals consisteix a publicar, "de forma professional o no", informació "per mitjans electrònics i en suport digital". En aquest segon cas, les esmenes relacionades aprovades, principalment del grup socialdemòcrata, han permés matisar una proposició que ja contenia aquesta consideració però que no ho feia d'una manera clara.
Tot i que la primera versió ja reconeixia la no obligació de supervisar determinades informacions, el text refós especifica que els mitjans de comunicació, quan actuen com operadors i també quan actuen com a intermediadors, "no tenen l'obligació general de supervisar la informació o els continguts la prestació, l'ús o l'accés dels quals faciliten. Tampoc tenen l'obligació de realitzar recerques actives de fets o circumstàncies que revelin informacions o expressions de destinataris que constitueixin una intromissió il·legítima en els drets a la intimitat, a l'honor o a la pròpia imatge." I en mesura que no tenen l'"obligació general de supervisar" tampoc no poden ser considerats responsables si no tenen el control sobre continguts generats per tercers ni tenen "coneixement de la seva il·licitud", com especifica l'article 33 d'aquesta llei.
Això sí, els mitjans de comunicació tindran l'obligació de prendre accions, encara que estiguin actuant com a "prestador de serveis d'intermediació", quan tinguin coneixement de la il·licitud d'una informació. En aquest sentit, el principal canvi de l'articulat que preveu la llei radica en la inclusió dels operadors de mitjans de comunicació en aquesta "obligació d'actuar" i en el procediment de notificació, de retirada i de reposició davant una il·licitud.
La resta de canvis que ha registrat la llei han estat principalment en l'exposició de motius de la mateixa, per evitar el que el grup parlamentari socialdemòcrata considerava "una primera obertura a la censura de la informació per la via de l'autocensura dels informadors" en la seva exposició de motius per justificar les esmenes.
A demanda del grup parlamentari mixt, la llei ha suprimit, a més, la possibilitat que les persones jurídiques puguin ser considerades, com recollia la definició inicial de l'article 3, "persones afectades", que puguin sofrir una intromissió il·legítima en el seu dret a la intimitat, a l'honor o a la pròpia imatge. El grup mixt considera que no es pot "estendre a les persones jurídiques els drets fonamentals que la Constitució reconeix a les persones físiques".
Si la llei és aprovada, també es regularà el consentiment per a l'accés legítim en la intimitat, l'honor o la pròpia imatge. No podrà ser genèric, però es podrà emetre per escrit o verbalment en qualsevol suport. En el cas dels menors de setze anys només podran prestar el consentiment els seus representants legals, però mai en contra dels seus interessos o la seva reputació. El consentiment no serà necessari en la captació d'imatges dins el marc d'un succés o esdeveniment públic i en el cas de càrrecs públics en actes i espais públics.