La justícia francesa ha condemnat Marine Le Pen, líder de l'extrema dreta i presidenta de Reagrupament Nacional (RN), per un cas de malversació de fons públics en el qual també estan implicats vuit eurodiputats del seu partit. Le Pen ha estat sentenciada a cinc anys d’inhabilitació immediata, quatre anys de presó i una multa de 100.000 euros, fet que la deixa automàticament fora de la cursa presidencial per a les eleccions del 2027.

Aquest 31 de març està marcat com el dia clau en la trajectòria política de Marine Le Pen. Amb 56 anys, la líder de Reagrupament Nacional (RN) coneixerà en les pròximes hores el veredicto del Tribunal Penal de París, on ha estat jutjada per una presumpta malversació de fons del Parlament Europeu juntament amb altres 25 membres del seu partit.

Gabriel Attal continuarà sent el primer ministre de França, almenys “per ara”. Així ho ha anunciat aquest matí l’Elisi, després que Attal presentés la seva dimissió al president Emmanuel Macron, arran de la derrota del seu partit a les eleccions legislatives. Tot i que el Rassemblement National no ha aconseguit la majoria, el partit Ensemble! de Macron també es troba en minoria. El Nou Front Popular (NFP) ha estat la coalició amb més diputats, però no hi ha una majoria absoluta clara.

#Macron est co-prince d’Andorre avec l’évêque espagnol de Seo-de-Urgel ! Il doit établir le droit à l’avortement dans sa principauté ou l’#IVG est réprimée. Ou renoncer à cette coutume archaïque et indigne d’un républicain.

Els resultats de la segona volta de les eleccions legislatives franceses ja s'han confirmat i és que els comicis determinen com a guanyadora la coalició d'esquerres Nou Front Popular amb 182 escons.

França celebra la segona volta de les eleccions legislatives anticipades, amb una participació ciutadana que ha marcat un rècord històric des de 1981. A migdia, al voltant de les 12:00, la participació va arribar al 26,63%, una dada que reflecteix l'interès creixent de la població en aquest procés electoral crucial. De fet, Al voltant de les 17.00, la participació ciutadana va ascendir a 59,71%, la més alta en 43 anys. La signatura Ipsos estima en 67% la participació general en aquesta jornada.

Jordan Bardella, nascut el 1995 a Drancy, s'ha consolidat com una de les figures més prominents de l'extrema dreta francesa. Amb un ascens meteòric dins de la política, Bardella és ara el candidat de l'Agrupació Nacional (RN) per a les eleccions legislatives avançades convocades pel president Emmanuel Macron.

En compareixença davant la premsa abans dels quarts de final entre França-Portugal, al Volsparkstadion d'Hamburg, Kylian Mbappé va tornar a mostrar el seu rebuig a l'extrema dreta francesa i de nou va reclamar un vot massiu a la segona volta de les eleccions legislatives franceses.

Agrupació Nacional (RN) ha aconseguit una victòria contundent en la primera volta de les eleccions legislatives anticipades del diumenge 30 de juny a França, amb un 33,2% dels vots. Aquest resultat representa un assoliment històric per al partit d'extrema dreta, fa tres setmanes, durant les eleccions europees, la llista encapçalada per Jordan Bardella ja havia marcat un precedent en obtenir el 31,37% dels vots.

La presència habitual de Carles Puigdemont i la cúpula de Junts a territori francès, utilitzant-lo com a centre d’operacions independentista, ha incomodat les autoritats del país des de fa temps.

El capità de la selecció francesa, Kylian Mbappé, s’ha unit a la causa contra l’avanç de l’extrema dreta liderada per Marine Le Pen. Seguint els passos dels seus companys Ousmané Démbélé i Marcus Thuram, Mbappé ha fet una crida als francesos per votar en les eleccions legislatives del 30 de juny, amb l’objectiu d’evitar la victòria de Jordan Bardella, candidat d’Agrupació Nacional.

El president de França, Emmanuel Macron, ha anunciat la dissolució de l’Assemblea Nacional i la convocatòria d’eleccions legislatives després dels resultats de les eleccions europees a França, on l’extrema dreta liderada per Marine Le Pen ha guanyat amb el 31,3% dels vots.

El 4 de març, marca un moment crucial a la història de França, amb la votació combinada tant a l'Assemblea Nacional com al Senat, on la majoria dels legisladors han optat per incloure el dret a l'avortament a la Constitució. Amb aquesta decisió, França es posiciona per convertir-se en el primer país del món en emmarcar aquest dret en la seva constitució.

Quatre hores després de tancar-se les urnes i de fer-se públiques les primeres projeccions, quan ja havien sortit a fer declaracions tots els líders polítics, el president Emmanuel Macron no havia parlat. No s’havia deixat veure ni havia fet cap tuit. El silenci era prou eloqüent. Macron ha perdut aquest diumenge la majoria absoluta al Parlament a les eleccions legislatives i es complica la governabilitat. Ensemble, la seva coalició a l’Assemblea, serà el grup majoritari, però el recompte de vots definitiu li atorga només 245 escons, lluny dels 289 diputats de la majoria absoluta. 

Ni el president, Emmanuel Macron, ni el líder de la unió de les esquerres, Jean-Luc Mélenchon, són candidats a les eleccions legislatives que França celebra aquest diumenge en segona volta. Però, paradoxalment, els comicis es perceben com un duel entre els dos líders. Després de les presidencials de l’abril, el cicle electoral es tanca amb l’elecció dels diputats de l’Assemblea Nacional, i Macron lluita ara per mantenir la majoria absoluta. No ho tindrà fàcil: la nova unió ecològica i social de les esquerres (Nupes) ha agafat embranzida i amenaça de deixar el president sense els 289 escons que li calen per dominar el Parlament.

Gairebé dos mesos després de les eleccions presidencials en què Emmanuel Macron va ser reelegit, els francesos voten aquest diumenge a la segona volta de les eleccions legislatives per escollir els 577 diputats de l'Assemblea Nacional. A la primera volta, celebrada el 12 de juny, la majoria presidencial de Macron (Ensemble) i la unió de les esquerres (Nupes) van empatar amb percentatge de vots, però el dia decisiu per conèixer la composició del Parlament serà aquest diumenge. A França, les legislatives es coneixen popularment com la tercera volta.

Dues visions de França, i del món. Emmanuel Macron i Marine Le Pen es juguen aquest diumenge la presidència a França. Les enquestes donen un cert avantatge a l'actual president, però no ha estat suficient per fer desaparèixer del tot el fantasma d'una victòria de Le Pen i, per tant, l'arribada de l'extrema dreta a l'Elisi. Coneguts i contrincants ja el 2017, analitzem amb profunditat els dos candidats.

La segona volta de les presidencials franceses se celebra aquest diumenge i, malgrat que la candidata de Reagrupament Nacional (RN), Marine Le Pen, va per sota a les enquestes, la possibilitat que es giri la truita continua estant sobre la taula fins que es recomptin els vots. En l'hipotètic cas que la política d'extrema dreta s'acabés posicionant per sobre de l'actual president de la República Francesa i copríncep, Emmanuel Macron, quins efectes podria tenir per Andorra?

El cara a cara entre Emmanuel Macron i Marine Le Pen –l'únic d'aquesta campanya electoral– no va deixar gaires sorpreses. No hi va haver cap error destacat ni cap moment que decantés, de manera irreversible, la balança de la segona volta de les presidencials, que se celebra aquest diumenge. Tot va acabar com havia començat: amb un Macron confiat i lleugerament favorit per revalidar la presidència, però amb una Le Pen que continua amb opcions d'aspirar a l'Elisi. Del debat, però, se'n poden treure com a mínim tres conclusions.

Milers de francesos han omplert els carrers de París i altres ciutats aquest dissabte per manifestar-se en contra de l'extrema dreta, vuit dies abans de la segona volta de les eleccions presidencials que enfrontarà l'actual líder del país, Emmanuel Macron, i la dirigent de Reagrupament Nacional (RN), Marine Le Pen. Desenes de col·lectius del país, com sindicats, organitzacions estudiantils i ONG, havien convocat les marxes. "Contra l'extrema dreta i les seves idees, no a Marine Le Pen a l'Elisi", deia el lema principal. Segons xifres del ministeri de l'Interior, hi han participat unes 22.000 persones.