Acusen el comú d'Ordino de castigar els petits i mitjans propietaris

Andorra la VellaConversem amb Josep Maria Riba, un dels molts ordinencs que des que es va redactar el nou Pla d’Urbanisme (POUP) d’Ordino alerta que el model comprometrà el futur econòmic i social de la parròquia. Defensa que la preservació del territori és un objectiu compartit. Amb tot, subratlla que l’interès general no pot comportar desequilibris ni càrregues desproporcionades per a determinats actors, inclosos petits i mitjans propietaris. Posa l’accent en la necessitat de garantir seguretat jurídica, criteris equitatius i confiança institucional per construir un model de desenvolupament sostenible i consensuat.

Com valoren el moment actual del debat sobre el POUP d’Ordino?

El debat està prenent un rumb preocupant. En les darreres setmanes s’ha anat consolidant un relat que tendeix a presentar els propietaris com a actors especulatius, i això no reflecteix la realitat. En molts casos, les terres que avui es conserven a Ordino són fruit de dècades de decisions responsables, de no vendre, de no desenvolupar al màxim, i de contribuir a preservar el model de parròquia.

S’ha generat un relat injust?

Absolutament. Simplifica una realitat molt més complexa. Reduir-ho a “expectatives de valor” li treu legitimitat a situacions que tenen a veure amb drets consolidats, inversions reals i seguretat jurídica. No estem parlant d’expectatives, sinó de drets reconeguts en el planejament anterior.

Des del Comú s’ha apuntat que el nombre de recursos no és tan elevat. Això reflecteix acceptació?

No necessàriament. El silenci de molts propietaris no és conformitat. Hi ha factors molt diversos: el cost econòmic dels processos judicials, el desgast acumulat després d’anys d’incertesa, la manca d’informació o, simplement, la prudència. Interpretar aquest silenci com una acceptació generalitzada no és ajustat a la realitat.

“A precari i amb limitacions”

I més si tenim en compte que entre els afectats hi ha petits i mitjans propietaris…

Correcte. Hi ha persones que, per exemple, disposen d’un petit terreny a la denominada zona verda urbanística -espais amb edificació molt limitada- que es troben que ara no hi podran fer res. Si s’hi volen fer una casa per viure-hi, si no tenen més de 2.500 metres quadrats l’hauran de fer a precari i amb limitacions de sostre. El nou POUP castiga molts propietaris petits i mitjans que no podran destinar la seva propietat per fer-s’hi la seva pròpia casa o la dels seus fills d’una manera segura o sense haver de posar-se d’acord amb el veí per poder construir-se un habitatge d’ús familiar.

Quina és la principal preocupació amb el nou POUP?

Que no es tracta només d’ordenar el territori, sinó d’una redistribució de càrregues que en alguns casos pot resultar desequilibrada. Qualsevol projecte col·lectiu hauria de basar-se en criteris d’equitat, proporcionalitat i garanties clares per a tothom.

Posi algun exemple.

Hi ha situacions —i no són aïllades— en què projectes concebuts sota unes condicions determinades es veuen afectats de manera substancial pel nou planejament. No es tracta únicament de reduccions d’edificabilitat, sinó de la pèrdua dels elements que donaven sentit a un hipotètic projecte: tranquil·litat, entorn, coherència amb el model de parròquia o viabilitat global. Quan aquests factors es modifiquen de manera rellevant, el que es produeix no és només un ajust tècnic, sinó una transformació profunda que pot fer inviable qualsevol projecte tal com hauria estat concebut inicialment.

“Inversions molt elevades”

Noves càrregues, per exemple?

En alguns casos, l’assumpció de càrregues urbanístiques és molt significativa, com podria ser la realització d’infraestructures viàries, serveis associats o cessions de sòl. Això implica que, abans de poder desenvolupar qualsevol projecte, es poden haver d’assumir inversions molt elevades que condicionen o fins i tot posen en risc la seva viabilitat. Aquest tipus de situacions plantegen un dubte legítim sobre si l’impacte del planejament s’està distribuint de manera equilibrada entre els diferents propietaris.

El Comú defensa que el pla respon a l’interès general i a la necessitat de preservar el territori…

Estem tots d’acord que Ordino i Andorra han de trobar un model més sostenible, que preservi el territori i limiti el creixement desordenat. Però aquest objectiu no pot justificar, per si sol, que determinats propietaris assumeixin càrregues desproporcionades sense criteris clars ni compensacions adequades. L’interès general s’ha de construir amb equilibri.

També s’ha dit que “no es fan vestits a mida”. Quina és la seva percepció?

El que genera inquietud és que no totes les situacions semblen haver estat tractades amb els mateixos criteris. Si s’han acceptat moltes al·legacions, és legítim preguntar-se sota quins criteris s’han resolt i com s’ha garantit un tracte equitatiu entre propietaris.

Quin impacte pot tenir tot això més enllà dels propietaris?

La incertesa urbanística afecta directament l’activitat econòmica. Desenvolupar projectes a Ordino avui dia és prou complex, i aquest escenari pot dificultar encara més iniciatives que aporten valor, ocupació i donen vida a la parròquia. El risc va més enllà de l’àmbit patrimonial.

“Desequilibri entre parròquies”

Es pot generar cert desequilibri envers altres parròquies?

Creiem que pot donar-se un desequilibri. Si a Ordino les limitacions urbanístiques, les càrregues i les condicions de desenvolupament esdevenen molt més restrictives que en territoris veïns, existeix el risc que determinades iniciatives econòmiques o empresarials acabin desplaçant-se fora de la parròquia. Insisteixo, preservar el territori és important, però també ho és garantir unes condicions equilibrades que permetin mantenir activitat, inversió i dinamisme econòmic dins d’Ordino.

En quin punt situen el debat ara mateix?

En un punt clau. No és només una qüestió urbanística, ho és també de confiança. Confiança en què les regles del joc es mantenen estables, en què les decisions es prenen amb criteris objectius i en què els drets es respecten. Sense aquesta confiança, es debilita el model de país.

El futur d’Ordino, per tant, és una responsabilitat compartida?

Indubtablement, si. Però només serà sòlid si es construeix des del respecte als drets, la seguretat jurídica i un equilibri real entre interessos. Ordino no pot avançar generant divisions. Només pot avançar si ho fa amb tothom.