Les autoritats franceses no descarten habilitar un pas alternatiu a l'RN20 abans de tres mesos

Andorra la VellaEl ministre d’Urbanisme i Territori, Raul Ferré, i la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, han comparegut aquest dimarts a la reunió de cònsols celebrada a Cal Federico per informar sobre l’estat de les obres i les afectacions derivades de l'esllavissada a l'RN20 a França. Tots dos han visitat aquest matí la zona afectada, on les autoritats franceses els han traslladat en helicòpter per comprovar de primera mà la situació dels dos grans rocs que encara reposen a la falda de la muntanya. L’esllavissada va desestabilitzar, però, dues roques addicionals que concentren ara la principal preocupació tècnica. Una d’uns 8 metres cúbics (prop de 12 tones) i una altra de 15 metres cúbics (unes 20 tones) actualment en risc de descalçar-se, podrien arrossegar una massa superior situada al darrere, estimada en 500 metres cúbics —prop d’unes 1.000 tones. "Si aquestes dues baixessin, podrien descalçar la gran i el volum del darrere. Per això la prioritat és collar-les i assegurar-les", ha explicat el ministre.

"En l'àmbit tècnic, en el moment que vam executar l'obra, nosaltres hem pogut comprovar que és el mateix que nosaltres haguéssim fet aquí a Andorra", ha expressat Ferré. Segons ha detallat Ferré, el despreniment inicial va comportar la caiguda d’uns 200 metres cúbics de roques, incloent-hi dos blocs de grans dimensions —de 14 i 20 tones— que van impactar contra la carretera i hi van provocar un forat de gran magnitud. "Feia la meva altura", ha apuntat el ministre. A causa del rebot, els blocs es van desplaçar uns 20 metres més enllà.

Els treballs, amb una durada prevista de tres mesos, es desenvolupen en una paret d’alta muntanya d’entre 230 i 270 metres d’altitud sobre la carretera. Els equips tècnics ja han instal·lat plataformes suspeses perquè els enginyers i geòlegs puguin treballar penjats i executar els ancoratges necessaris. Les roques no es retiraran, sinó que quedaran fixades a l’interior de la muntanya amb sistemes d’ancoratge definitius. "Estem parlant d’una paret de més de 250 metres d’altitud. Qualsevol intervenció aquí no és senzilla. És una obra d’alta muntanya, molt tècnica i amb un risc evident que obliga a extremar totes les precaucions", ha afirmat el ministre.

Ferré ha remarcat la complexitat de l’actuació i la necessitat que la seguretat prevalgui en tot moment, tant per als treballadors com per als usuaris de la via. Les condicions meteorològiques, especialment el vent en una zona d’alta muntanya, poden condicionar el ritme dels treballs. "Aquí la climatologia mana. Si hi ha vent fort o mala maror, els operaris no poden treballar amb seguretat", ha apuntat.

Tot i que el termini global és de tres mesos, les autoritats franceses no descarten habilitar un pas alternatiu abans si l’evolució de les obres i la climatologia ho permeten. En qualsevol cas, qualsevol reobertura parcial dependrà estrictament de les garanties de seguretat.

Durant la visita, els ministres també s’han reunit amb els prefectes i responsables tècnics, així com amb geòlegs especialitzats vinguts dels Alps. Ferré ha volgut agrair la transparència i el desplegament de mitjans per part de França, destacant que "han posat tots els recursos per assegurar la muntanya i obrir la carretera com més aviat millor".