El candidat ultranacionalista George Simion guanya la primera volta de les presidencials a Romania
El pro-rus, de 38 anys, s’ha imposat amb un 40% dels vots i és el favorit per a la segona volta, prevista per al 18 de maig
Andorra la VellaEl candidat ultranacionalista George Simion és el guanyador de la primera volta de les eleccions presidencials romaneses, que s’han hagut de repetir arran d’acusacions d’ingerència russa en les de novembre. El pro-rus, de 38 anys, s’ha imposat amb un 40% dels vots i és el favorit per a la segona volta, prevista per al 18 de maig.
En segon lloc ha quedat l’alcalde de Bucarest, Nicusor Dan (21%), que ha superat per un marge estret el candidat oficialista, i que disputarà la segona volta.
El líder de l’extrema dreta és una figura polèmica a Romania. És conservador, ultranacionalista, antivacunes i molt crític amb la Unió Europea. Té l’entrada prohibida a Ucraïna i Moldàvia per haver fet reivindicacions territorials en aquests països i per sospites de simpaties pro-russes, que ell nega. La seva victòria és un important avís per al país, però també per a Brussel·les.
Simion és admirador del president dels Estats Units, Donald Trump, i de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. “Som aliats naturals del Partit Republicà i estem gairebé perfectament alineats ideològicament amb el moviment MAGA”, ha explicat Simion, en referència a les sigles del famós lema conservador de campanya de Trump Make America Great Again.
Unes eleccions ‘especials’
Romania va repetir diumenge els comicis després que s’anul·lessin els resultats de les eleccions presidencials de novembre de 2024 per una presumpta ingerència russa i la inhabilitació de l’excandidat pro-rus Calin Georgescu.
Simion, que es presenta a aquests comicis com a hereu polític de Georgescu, va votar a primera hora del matí a Mogosoaia, una localitat als afores de Bucarest, acompanyat del candidat vetat. “Crist ha ressuscitat! He votat amb Calin Georgescu. Som aquí amb una missió: el retorn a l’ordre constitucional, el retorn a la democràcia. No tinc cap altre objectiu que prioritzar el poble romanès, a qui serveixo. Som aquí amb el poble i per al poble romanès, amb un únic desig: portar la justícia a Romania”, va declarar.
Tot i que Georgescu va guanyar per sorpresa la primera volta de les eleccions del novembre, no s’ha pogut presentar a aquests nous comicis. El Tribunal Constitucional romanès el va inhabilitar per indicis d’ingerència russa i finançament il·legal de la seva campanya electoral, i va ordenar la repetició de les eleccions. Tant Moscou com Georgescu han negat qualsevol ingerència russa.
Simion confia ara a aconseguir el que Georgescu no va poder aconseguir el 2024: guanyar les eleccions presidencials. Si ho aconsegueix, Romania s’unirà al club de països de la Unió Europea liderats per polítics ultres, com Hongria, Eslovàquia, Itàlia, Finlàndia o els Països Baixos.
Un context intern i extern complicat
Uns 18 milions de romanesos estan inscrits a les llistes electorals per elegir el president de Romania. El nivell de participació ha estat del 53,21%. Romania ha estat governada des del 2021 per una coalició entre socialdemòcrates i liberals. Els comicis s’han celebrat en un moment difícil per al país: a nivell intern, per la profunda crisi política, els problemes econòmics creixents, inflació elevada i atur alt; i en l’àmbit extern, per les tensions derivades de la guerra d’Ucraïna i l’amenaça russa a l’Europa de l’Est.
Aquest país, membre de l’OTAN des del 2004 i de la Unió Europea des del 2007, ha tingut un paper clau en el suport a Ucraïna arran de la guerra d’agressió russa, però això podria canviar en funció dels resultats electorals. Si guanya Simion, ha promès que retirarà el suport militar a Kíiv.