Jordi Alcobé: “Canillo no ha de voler 20.000 habitants, no seria la parròquia que coneixem"

Andorra la VellaCanillo afronta el repte d’equilibrar el creixement amb la preservació de la seva identitat. En aquesta entrevista, el cònsol major, Jordi Alcobé, reflexiona sobre els límits d’expansió, el futur del turisme, l’accés a l’habitatge, el repte de la gent gran i el seu paper dins de Demòcrates de cara a les pròximes eleccions. Una visió clara, matisada i compromesa amb el territori.

Canillo s’aproxima al seu màxim de població o encara té marge per créixer?

Canillo té marge per créixer, com altres parròquies, però no és una qüestió només de recursos naturals, sinó de qualitat de vida. Encara que tinguem aigua, llum i capacitat de creixement, penso que el nostre model de parròquia no ha de ser el d’una parròquia massificada ni molt densa, per tal de mantenir la identitat pròpia parroquial i de poble de muntanya, on es viu molt bé. Aquest és l’èxit d’una parròquia que ha passat de 3.000 a 6.000 habitants en només deu anys. Això fa que a Canillo s’hi visqui molt bé, acollint tant turistes com no residents. Tenim marge per créixer: els estudis de capacitat de càrrega preveuen un augment d’entre 3.000 i 6.000 habitants més en els propers deu anys, en diferents escenaris poblacionals, segons els recursos disponibles. Però una cosa és el que puguem ser, i una altra el que volem ser. El Comú actual creu que no hem de voler ser molts més dels que som avui. Ni 15.000 ni 20.000 habitants, perquè aleshores no seria la mateixa parròquia que hem conegut i tindríem problemàtiques diferents de les actuals. L’objectiu és créixer de manera raonable, integradora i sostenible, però sense massificar la parròquia per mantenir l’estil de vida que tots valorem.

Està satisfet amb el rendiment dels tres principals actius turístics de la parròquia: el Roc del Quer, el pont tibetà i el Palau de Gel?

Va ser una aposta molt valenta dels comuns anteriors, especialment el de Mandicó, quan es va impulsar el Pont Tibetà, una iniciativa que en aquell moment pocs s’haurien plantejat. Avui és un referent del país, sobretot turísticament a l’estiu, que és quan més necessitem diversificar. Cal desestacionalitzar l’oferta, i el Pont Tibetà n’és l’exemple: tenim turisme d’estiu de muntanya, que ens visita pel que tenim i pel que som. Estem molt satisfets perquè estem per sobre de les expectatives, tant inicials com actuals. Durant la legislatura hem reforçat el Roc del Quer: volem convocar un concurs d’idees i pensar en una nova instal·lació que generi més impacte, més espectacularitat i ofereixi una experiència més intensa. No volem que quedi enrere del Pont Tibetà. El vam obrir fins al pont de la Puríssima el desembre passat, i vam reobrir-lo al març durant els caps de setmana i al maig de manera diària. Hem duplicat el turisme en aquests primers mesos del 2025. Estem encantats que aquest atractiu aporti activitat durant tot l’any.

De fet, s’impulsarà una nova cafeteria aquest any, i dins d’un projecte més ampli, instal·larem un telefèric a l’inici del camí l’any vinent. Aquest telefèric solucionaria molt la mobilitat a la parròquia i al poble de Canillo, ja que permetria que les persones que visiten el Pont Tibetà puguin aparcar fàcilment, sense haver de buscar una altra plaça. A més, eliminaria el trànsit constant d’autobusos que pugen i baixen pel Coll d’Ordino. Seria una gestió més neta, sostenible, còmoda i segura que el model actual.

Quin considera que és el principal repte pendent del Comú abans que acabi la legislatura?

Pensant en els residents, crec que el repte pendent és disposar d’una instal·lació perquè els jubilats de Canillo o persones dependents puguin viure a la parròquia i no hagin de marxar a d’altres. El sistema "Com a Casa" és un model d’èxit que funciona i que és un exemple a seguir en altres parròquies. És un servei on la gent fa activitats, comparteix àpats i gaudeix de companyia, així com activitats lúdiques i físiques. Però ens faltaria la part residencial: pisos o apartaments per a persones amb dificultats d’autonomia. És un dels grans objectius a assolir.

Per què hi ha dificultats per lliurar els pisos de lloguer social a Canillo?

Hi poden haver molts factors que fan que la lectura no sigui tan senzilla. Molta gent no vol allunyar-se de la feina si pot arribar-hi caminant. La gent aspira a tenir la màxima qualitat de vida, i Canillo és un lloc molt agradable. Potser també influeixen les pròrrogues dels contractes de lloguer. Pujar a Canillo no és un problema pels canillencs, però si algú és de Sant Julià o la Massana, és normal que pugui prioritzar altres zones si cada dia ha d’anar a Andorra la Vella. La gent de Canillo ja no percep la necessitat d’habitatge com fa dos anys. La situació s’ha moderat molt, i això es nota al carrer.

Han pogut determinar ja quants pisos buits hi ha actualment a Canillo?

Quan el Govern ens ho va requerir, vam contactar amb tots els propietaris dels pisos detectats i veïns afectats. Un cop vam parlar amb tothom, vam veure que hi havia diverses casuístiques derivades de les mesures dels comptadors per part de FEDA. Un cop aclarits els casos, vam constatar que hi ha uns 30 pisos que realment encaixen en la descripció de “pis buit”. És una xifra molt baixa i podem considerar que, pràcticament, a Canillo no hi ha pisos buits. De fet, amb l’anunci del Govern, molts ja han sortit al mercat de lloguer o de venda.

Està d’acord amb la desaparició d’una part dels pisos turístics a la parròquia?

Hi ha hagut opinions creuades sobre aquest tema. Però cal dir que a Canillo no s’han produït les escenes que hem vist, per exemple, a Barcelona. A Andorra gairebé tampoc. El 90% d’aquests apartaments turístics es concentren entre Ransol i el Pas de la Casa, també en nuclis com el Tarter i Soldeu. Això afecta principalment dues parròquies, així com zones com Ransol o Envalira. Aquestes àrees estan molt més vinculades al turisme i per tant més poblades. A Canillo no s’arriba al punt de Barcelona, on hi ha molta més barreja entre residents i turistes. S’ha de tenir en compte, però, com ja s’ha vist, que si la gent no puja a viure a l’edifici Pellicer a preus de lloguer assequibles, no és tan evident que acabin pujant a zones com el Tarter o Soldeu. Treure del mercat una part dels pisos turístics pot afectar al sector turístic i en particular a les estacions d’esquí amb una pèrdua d’ingressos. Però valorem positivament que al final, en el tràmit parlamentari de la Llei Òmnibus, s’hagi inclòs que si els pisos turístics no es poden llogar a residents, no es veuran afectats per la mesura de la Llei.

Tenen constància de la presència d’immigrants en situació irregular, siguin adults o menors? Quines accions fa el Comú al respecte?

No en tenim coneixement directe. Si hi ha hagut casos, han estat esporàdics, i sempre amb comunicació prèvia de la Policia. En els darrers anys hi ha uns 2.500 residents permanents sud-americans a Canillo, de forma regulada evidentment, i sobretot ha augmentat la població argentina, molts dels quals s’han establert a la parròquia. Pel que fa a la immigració il·legal no tenim dades exactes.

Es troba vostè entre els noms ben posicionats per ser el futur candidat de Demòcrates a les pròximes eleccions?

Demòcrates ha demostrat durant setze anys que té un model de país de creixement econòmic. No està en dubte el mèrit d'aquest partit, ha sortit reelegit quatre vegades, els partits tradicionals alternatius al model de DA han quedat en una segona o tercera fase com és el cas dels socialdemòcrates. Als nous partits els falta molta experiència. El pròxim líder de DA ha de tenir molta capacitat, molta perspectiva, que hagi viscut crisis econòmiques perquè les coses s'aprenen quan van malament. Andorra té una tendència alcista i el nostre país s'ha reforçat de les situacions greus, amb l'objectiu de mantenir l'andorranitat. Correm un cert risc identitari hi ha cada cop més immigrants, altres sectors econòmics diferents però hem de tenir clar perquè som andorrans, perquè som sobirans i perquè hem de protegir i conservar el territori. Ara només estic centrat en Canillo, em sento agraït, honorat d'estar al Comú, em sento útil i a partir d'aquí treballarem per complir els quatre anys i al Govern hi haurà gent preparada i motivada per saber on volem anar.