Catalunya inverteix en la protecció d'un talús de la C-14 a Coll de Nargó
Ester Capella ha explicat que les obres volen evitar la caiguda de roques i afavorir la seguretat viària
Andorra la VellaLa consellera de Territori en funcions, Ester Capella, ha visitat aquest dijous les obres per instal·lar barreres dinàmiques en un talús de la C-14, al pas pel terme de Coll de Nargó, i ha ressaltat les actuacions que, per valor de 15 MEUR, ha impulsat enguany el Departament arreu del país per a protegir talussos i afavorir la seguretat a la xarxa viària.
Els treballs en execució a la C-14 compten amb un pressupost de 4,2 milions d'euros i finalitzaran durant aquest estiu. Tal com recull Ràdio Seu, es tracta d'una mena de protecció que és pionera a la xarxa viària de Catalunya i que fins ara, fora de les carreteres, només s'havia instal·lat en un tram de la línia de tren de la Pobla de Segur.
Capella ha remarcat que “per facilitar la vida de les persones, es necessiten infraestructures de transport de qualitat, funcionals, segures i sostenibles; millorar l’accessibilitat de la ciutadania garanteix el dret fonamental a la mobilitat i ens permet millorar la competitivitat, i l’eficiència energètica”. En aquest sentit, la consellera ha indicat que, “s'actua al conjunt de la xarxa viària, amb una mirada integral, millorant sobretot la seguretat en la circulació i també el manteniment de les vies, avançant en la seva descarbonització, digitalització i adaptació per a fer-la més resilient”.
El tram on s’instal·len les noves barreres discorre entre els túnels de l’Obaga Negra i d’Espluvins i té una longitud de 300 metres. La carretera disposa de barres dinàmiques de protecció de la caiguda de blocs a la calçada en les embocadures d’aquests dos túnels. En aquest entorn, la C-14 transcorre al costat d’un espadat de roca de la Serra d’Aubenç i Roc de Cogul, concretament al costat de la Roca del Coll, de 1.210 metres d’alçada. El desnivell respecte de la calçada arriba als 600-650 metres i es tracta d’una zona on s’han produït alguns despreniments en els últims anys.
Barreres d'alta resistència
Les barreres dinàmiques estan formades per una xarxa metàl·lica d’alta resistència, ancorada al terreny, cables de connexió i elements dissipadors d’energia. Aquests elements, gràcies a la seva capacitat de deformació, permeten que el sistema suporti una gran energia d’impacte, originada per la caiguda de roques o altres materials. En aquest sentit, les proteccions que s’instal·laran són capaces de suportar l’energia equivalent a la d’un camió de 25 tones caient a 90 km/h.
Els treballs, que van començar l’abril passat, comporten la instal·lació de cinc trams de noves barreres dinàmiques al talús, a una altura aproximada de 40 metres respecte de la carretera. Aquestes instal·lacions tindran entre 70 i 100 metres de longitud cadascuna i una alçada de 9 metres. Les tasques que s’estan portant a terme en aquests moments són les perforacions necessàries per a la fonamentació dels seus pals.
Protecció de talussos i qualitat i seguretat de la xarxa
Les obres ara en marxa s’insereixen en el Programa d’actius geotècnics del Departament de Territori, que s’emmarca en les polítiques d’actuació proactiva de manteniment i explotació de la xarxa de carreteres de la Generalitat, per a fer-les més segures, sostenibles i eficients. Té com a objectiu millorar el nivell de servei de la xarxa de carreteres i la seguretat viària incrementant els índexs d’estat i estàndards de qualitat dels seus actius geotècnics –talussos, terraplens i obres subterrànies.
En aquest programa, el Departament ha mobilitzat enguany prop de 8 MEUR, amb obres en execució o impulsades per a millorar la protecció en talussos com:
• Obres d’estabilització i millora els talussos de la C-31, a les costes del Garraf, amb un import d’1,5 MEUR
• Estabilització de talussos a la C-14, C-242, C-44, T-702, T-710 i T-713, al Camp de Tarragona: 1,7 MEUR
• Estabilització de talussos en desmunt a l’N-II entre Caldes d’Estrac i Calella: 500.000 euros.
Així mateix, en el marc dels contractes de conservació i millora de la xarxa, la gestió d’actius geotècnics, comporta una partida de 7,4 MEUR a l’any, de manera que la inversió al manteniment i millora d’aquests actius suma enguany 15 MEUR.