Crèdit Andorrà atorga quatre noves beques per estudiar a l'estranger
Les quatre beques són per a joves que volen cursar estudis de postgrau a l’estranger
La Fundació Crèdit Andorrà ha atorgat quatre noves beques per a joves que volen cursar estudis de postgrau a l’estranger, i n’ha renovat una de doctorat que es va concedir en la convocatòria passada. El jurat ha reconegut els mèrits de Víctor Buisan, que farà un 'Master in Business Administration' a l’IESE de Barcelona; Paulo Ricardo Gomes, per estudiar un 'International Master in Business Administration' bilingüe a l’escola de negocis EADA de Barcelona; Emma Regada, per a un Màster Universitari en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes en l’especialitat de dibuix a la Universitat de Barcelona, i Alejandro Santos, per dur a terme un Màster en Genètica i Genòmica a la Universitat de Barcelona.
L’entitat també ha renovat una beca concedida l’any passat per fer el segon curs del Doctorat en Psicologia 'Autodeterminació en joves amb discapacitat intel·lectual i/o del desenvolupament. Bases per a l’elaboració de propostes de millora', que Cristina Mumbardó està realitzant a la Universitat Ramon Llull de Barcelona.
Amb aquests quatre nous estudiants, la Fundació Crèdit Andorrà ha atorgat en total 188 beques des de l’inici del programa l’any 1988. Es tracta de beques per a joves que vulguin cursar estudis superiors de postgrau (màsters, doctorats i postdoctorats) a l’estranger, i que tenen una dotació econòmica de fins a 20.000 euros per a la matrícula i de 900 euros mensuals durant el curs acadèmic. Des del 1988, la Fundació ha destinat gairebé cinc milions d’euros a beques per a joves.
Els beneficiaris d'aquestes beques destaquen la important ajuda que els representa a l'hora de poder seguir els seus estudis. En el cas del massanenc de 23 anys Àlex Santos, que tot just ha acabat la carrera de Ciències biomèdiques a la Universitat de Barcelona, la beca li permetrà estudiar un màster en genètica i genòmica a la mateixa universitat.
El fet de poder comptar amb aquesta ajuda, assegura que li permet seguir estudiant "sense dependre dels diners dels meus pares, que prou han fet pagant-me els quatre anys de carrera" i, alhora, "poder dedicar-me al 100% als estudis", sense haver de treballar per costejar-se el màster. Santos també ha destacat que estudiar aquest postgrau "m'obrirà les portes per tal de poder cursar, posteriorment, un doctorat". En aquest sentit, ha ressaltat, precisament, les portes que obren a nivell formatiu i laboral aquest tipus d'ajudes.
Un altre exemple és Paulo Gomes, que va fer psicologia a la Universitat de Barcelona i un màster de psicologia clínica en la infància i adolescència. Ara vol fer un canvi d'orientació i endinsar-se en el món de l'empresa amb un màster en Administració d'empreses. La seva idea és poder ajudar i acompanyar els adults amb trastorns de desenvolupament neurològic com l'autisme o el síndrome d'Asperger en la inserció laboral.
Després de set anys treballant amb persones amb aquests trastorns va considerar que calia fer un pas més però no tenia els coneixements per realitzar el seu propi projecte empresarial o en la vessant de recursos humans. Gràcies a aquest ajut pot accedir al màster que d'altra manera no podria fer o hauria de deixar "per a un altre any", ha reconegut. Tot i que admet sentir certa "incertesa" davant d'aquest canvi d'orientació, ho viu amb "molta il·lusió". A més, assegura que "ho necessitava", no només per la part econòmica sinó per complementar els seus coneixements i començar a treballar per a la inserció laboral de les persones amb discapacitat. Gomes creu que "és una llàstima que no hi hagi més ajudes per donar oportunitats a més persones" que també poden tenir projectes interessants i considera que permeten als joves ampliar la seva formació i donar "valor afegit" a la societat on viuen.
Espanya ha estat tradicionalment el país que més han escollit els becats per fer els seus estudis de postgrau (51,6% del total de beques atorgades). El segueixen França (16,49%), Suïssa (14,36%), el Regne Unit (6,38%) i els EUA (5,85%). La resta de joves han escollit universitats d’Alemanya, Àustria, Holanda, Bèlgica, Nova Zelanda o Canadà.
Pel que fa a la matèria, un 22,58% dels becats han realitzat algun postgrau relacionat amb les ciències de la salut; el 20,16% han cursat estudis d’economia i 'management', i un 9,68% de ciències ambientals. Altres àmbits que han despertat l’interès dels joves són el dret, la biologia, la química, les matemàtiques, la història, la música i la informàtica, entre d’altres.