Dinou anys de la mort de Pla Meseguer, entregat per la policia andorrana als franquistes

Andorra la VellaTal dia com avui de l'any 2004, fa 19 anys, a Olocau de Carraixet (a 40 quilòmetres al nord-oest de la ciutat de València) moria Florenci Pla Meseguer, conegut popularment com "Teresot", com "La Pastora" o com "Durruti", i que, durant les dècades de 1940 i de 1950 havia estat un dels guerrillers antifranquistes més actius a la muntanya del Maestrat valencià i aragonès, en els Ports de Tortosa-Beseit, i a la vall catalana de l'Ebre. De fet, va ser l'últim guerriller antifranquista del País Valencià, i no va cessar la seva activitat fins que, després de perdre a tots els companys, va abandonar a la guerrilla i es va exiliar al Principat d'Andorra.

Després de la guerra va treballar com a pastor transhumant en diverses masies aïllades, i d'aquesta manera va entrar en contacte amb la resistència antifranquista clandestina. Entre 1943 i 1948 va fer tasques de subministrament d'aliments i de municions en partides guerrilleres emboscades. Però en una operació policial va ser detingut, brutalment torturat i salvatgement violat per un grup de Guàrdies Civils encapçalats pel tinent Mangues, i per un grup de sometent dels pobles dels voltants de Morella. Després d'aquell macabre incident, i de l'assassinat, també en mans de la Guàrdia Civil, del seu patró, el masover Francesc Gisbert, es va emboscar definitivament.

Entre 1948 i 1950 va participar en diverses accions importants, però a partir de 1951, la guerrilla del sector AGLA (Agrupació Guerrillera del Llevant i Aragó) va quedar progressivament desarticulada, i Francisco Serrano "El Ros" i Florenci Pla "Teresot" van haver de limitar els seus moviments a la pura i estricta supervivència. "El Ros" va morir en 1954 en el transcurs d'un atracament a Tortosa. I després d'aquell incident, Florenci encara deambularia un temps per les muntanyes dels Ports de Tortosa-Beseit, fins que finalment s'exiliaria al Principat d'Andorra (1956). Allí es guanyaria la vida com a pastor transhumant i com a contrabandista de tabac.

En 1960 va ser detingut per la policia andorrana, per la delació d'altres contrabandistes, i va ser lliurat a la Guàrdia Civil espanyola. La justícia espanyola, sense proves de cap mena, li va imputar dotzenes de crims, i el periodista Enrique Rubio, d'El Caso el va convertir en un monstre mediàtic. Va ser condemnat a pena de mort, posteriorment commutada per cadena perpetua (1960), i, després de disset anys de presó, amb la definitiva desaparició del règim dictatorial franquista, va ser indultat (1977). El 25 de març de 1980, el Registre Civil de València acceptava la seva demanda i l'inscrivia com Florenci. Va morir a Olocau de Carraixet als 86 anys.