El fracàs català en l'expropiació de pisos
Al maig es va iniciar un pla per forçar a la venda a preu baix a propietaris que tinguessin més de cinc pisos
Andorra la VellaLa Generalitat va iniciar el maig del 2023 l’expropiació “d’habitatges buits propietat de grans tenidors per incompliment de la funció social de la propietat”. Aquest pla no és com el del govern andorrà que obliga a l’expropiació temporal, sinó que le Govern català compra l’habitatge. No sobre el preu de mercat sinó sobre el que marca l’expropiació. Es van designar 14 municipis fa un any i mig on el problema de l’habitatge era especialment greu. Concretament, Cornellà de Llobregat, Figueres, Lloret de Mar, Mataró, Mollet del Vallès, Reus, Roda de Berà, Rubí, Salt, Tarragona, Valls, Vic, Viladecans i Vilanova i la Geltrú.
El pla ha fracassat perquè es comptava a obrir una porta tant a què aquests pisos entressin al mercat com que l’efecte ‘por’ de ser expropiats portaria milers d’habitatges a lloguer. Res s’ha complert. En un any i mig només s’ha engegat el procés d’expropiació de cinc pisos i el mercat no ha experimentat cap entrada substancial de noves unitats fins ara buides. El fracàs surt de comprar la xifra teòrica de pisos buits (uns 400.000 a Catalunya tot i que molt són segones residències) amb els cinc exporpiats. En comparativa, hi ha més de 7.000 denúncies de pisos buits ‘okupats’ a Catalunya.
Les multes funcionen
El martell sí que ha funcionat, com a mínim per castigar els grans propietaris. El febrer passat, l’Agència Catalana de Consum va dur a terme inspeccions. Van sancionar amb multes de sis milions d’euros per a 79 grans propietaris que no oferien lloguers socials. S’han tramitat més de mil expedients i s’han imposat més de 200 sancions greus, amb multes de fins a 30.000 euros per expedient.
