Govern i pacients discrepen sobre quants casos de càncer hi ha cada any a Andorra
Opinions molt allunyades respecte a quin és el nombre de malalts que justifica una unitat de radioteràpia
Andorra la VellaEl nombre real de nous casos de càncer que es diagnostiquen cada any a Andorra s’ha convertit en un dels principals punts de desacord entre el Govern i Assandca, una diferència de criteri que també condiciona el debat sobre la necessitat de disposar d’una unitat pròpia de radioteràpia al país.
Mentre les dades oficials situen en uns 400 casos anuals la incidència del càncer, l’associació considera que la xifra és superior i més propera a la dels països veïns. Segons declaracions a ATV del president d’Assandca, Josep Saravia, "França està al voltant dels 600 i Espanya, dels 500. A Andorra no creiem que sigui diferent. De fet, creiem que més o menys és el mateix, al voltant de 500 pacients per cada 100.000 habitants".
Aquesta discrepància és especialment rellevant perquè afecta directament el debat sobre la viabilitat d’una unitat de radioteràpia. El doctor Joan Borràs, assessor del Govern, defensa que per justificar una infraestructura d’aquest tipus caldria arribar a uns 1.500 casos de càncer diagnosticats cada any, una valoració que l’entitat considera excessiva.
Des d’Assandca asseguren que diversos estudis internacionals avalen que una unitat de radioteràpia podria funcionar amb un volum molt inferior de pacients. En aquest sentit, Saravia afirma que "hi ha un estudi que diu que 100 persones a la unitat de radioteràpia era poc, però que a Suïssa és suficient per muntar una unitat de radioteràpia. Aquí, a Andorra, necessitaríem al voltant de 200-250 persones; aquí és on juga el tema de les xifres".
L’entitat també lamenta que el nou pla oncològic presentat aquesta setmana pel Govern es basi en dades corresponents a l’any 2021, un fet que considera insuficient per conèixer amb precisió la realitat actual del país. "La manca que trobem nosaltres en aquest informe són les dades, les quals són de l'any 2021 i no en tenim cap estadística encara. Nosaltres creiem que si muntem un pla oncològic hauria d'estar fonamentat en unes dades reals del país", sosté el president de l’associació.
Malgrat aquestes diferències, Assandca fa una valoració positiva del pla oncològic i celebra especialment que la prevenció es consolidi com un dels seus pilars principals. L’entitat també veu amb bons ulls mesures com la rebaixa fins als 45 anys de l’edat per accedir al cribratge del càncer de mama i la incorporació de les proves PSA per reforçar la detecció precoç del càncer de pròstata.
La investigació, el gran repte pendent
Més enllà de les discrepàncies sobre les xifres, l’associació considera que un dels punts més febles de la lluita contra el càncer a Andorra continua sent la manca d’investigació. Segons Saravia, aquest és un element imprescindible per avançar en nous tractaments i millorar l’atenció als pacients.
"Considero que anem pel bon camí, que hem de seguir. Pensem que la investigació a Andorra és quasi nul·la i avui dia és un dels pilars del càncer", remarca.
Tot i els desacords sobre alguns aspectes del pla i sobre les dades d’incidència de la malaltia, Assandca considera que la posada en marxa d’una estratègia oncològica nacional és un pas important i esperançador per als pacients del país.