Un informe de Govern qüestiona l’eficiència de les cases modulars i Montaner insta "a construir ja"
Un informe encarregat pel Govern conclou que els sistemes prefabricats i les tiny houses ofereixen un rendiment del sòl inferior respecte a altres alternatives
Andorra la VellaLa crisi d’habitatge a Andorra torna al centre del debat polític. Davant la manca d’habitatges assequibles i l’augment de les dificultats per accedir a un sostre digne, la formació Andorra Endavant ha demanat al Govern i a la resta de forces polítiques que s’accelerin els processos de construcció d’habitatge públic, deixant de banda els debats sobre la nomenclatura de les tipologies constructives.
“Prou de parlar de noms de cases o construccions. Comencin a construir ja, amb rapidesa!”, ha expressat la formació liderada per Carine Montaner a través d’un comunicat contundent, en què es denuncia el que consideren una paràlisi institucional davant una emergència social creixent.
El missatge d’Andorra Endavant arriba en un moment de tensió creixent per la manca de pisos assequibles, especialment per a joves, famílies i treballadors essencials, molts dels quals es veuen forçats a marxar del país per manca d’alternatives habitacionals viables.
Des de la formació, es defensa que la solució passa per apostar de manera immediata per sistemes de construcció ràpida, com ara habitatges prefabricats, modulars o “tiny houses”, una proposta que ha estat reiteradament defensada per Montaner al Consell General.
Un informe tècnic qüestiona l’eficiència de les tiny houses
Tanmateix, un informe encarregat pel Govern a l’arquitecta Sònia Palau, especialista del país, analitza diverses tipologies constructives per a una parcel·la concreta ubicada a la Massana i conclou que els sistemes prefabricats i les tiny houses ofereixen un rendiment del sòl inferior respecte a altres alternatives.
Segons l’estudi, que compara quatre sistemes —tiny houses, prefabricats modulars, prefabricats en fusta i construcció tradicional amb formigó—, les construccions en fusta i les tradicionals són les que permeten obtenir un nombre més gran d’habitatges, a més de tenir uns costos més competitius.
Concretament, la construcció tradicional resulta ser la més econòmica (180.329 €/habitatge), seguida per les tiny houses (196.130 €) i els sistemes prefabricats, tant en fusta com en modulars, que superen els 212.000 €. A més, els sistemes “tiny” i modulars tenen limitacions d’alçada i ocupació que redueixen la capacitat d’aprofitar el terreny.
Tot i reconèixer que la construcció prefabricada pot ser més ràpida, l’informe matisa que això no implica necessàriament una reducció de costos ni una millora significativa en el nombre d’habitatges resultants.
Crida a l'acció enmig de la crisi
Des d’Andorra Endavant es reconeix que les tècniques poden variar, però es posa el focus en la necessitat d’actuar amb urgència davant una situació que, segons la formació, ja ha sobrepassat els límits de la paciència ciutadana: “Els ciutadans no viuen en paraules. Viuen –si poden– en sostres reals”.
La formació demana que les institucions prioritzin la construcció d’habitatge públic i social, i deixin de banda “discussions burocràtiques o terminològiques” que, al seu parer, allunyen el país de la resposta eficaç que la població reclama. “Construir habitatge no és una opció: és una obligació moral, social i política”, conclou el comunicat.
Mentrestant, el Govern continua estudiant fórmules per donar resposta a la crisi, tot intentant compatibilitzar els objectius d’eficiència urbanística, sostenibilitat, rapidesa constructiva i viabilitat econòmica.