L’arribada continuada de residents afegeix pressió a un mercat immobiliari al límit
Les autoritzacions de residència exclusives han crescut un 2,3%, fins a les 9.896
Andorra la VellaAndorra continua trencant rècords de població: el país ha assolit els 87.899 residents a 31 de març del 2025, segons les dades oficials publicades per Estadística. Aquesta xifra suposa un increment del 3,3% en un any i confirma la tendència de creixement accelerat dels últims exercicis, impulsada per un augment del 21,9% en la concessió de permisos de residència i treball, que han passat de 681 el primer trimestre del 2024 a 830 en el mateix període del 2025.
Pressió sobre el mercat de lloguer
L’arribada sostinguda de nous residents, especialment vinculats al sector serveis i a l’hostaleria, contribueix a la tensió en el mercat de l’habitatge, amb preus que continuen en màxims històrics.
El preu mitjà del lloguer dels pisos se situa en 3.117,82 euros durant el segon trimestre del 2025, una pujada del 6,4% respecte als 2.929,75 euros del primer trimestre, segons informa al web Pisos.ad, que constata que és la xifra més alta registrada al portal.
De fet, el creixement demogràfic ha estat del 10% en només tres anys, amb un balanç de gairebé 8.000 nous residents, un ritme que segons diversos actors polítics i socials resulta “inasumible” per a les dimensions del país, els serveis socials i les infraestructures.
Augment per parròquies i nacionalitats
El creixement es concentra a Andorra la Vella (+416 residents), Canillo (+347 residents, +6,0%) i Encamp (+300 residents), seguides d’Escaldes-Engordany, La Massana i Ordino. Sant Julià de Lòria és la parròquia que menys creix (+151 residents, +1,5%).
Per nacionalitats, el col·lectiu d’“Altres nacionalitats” creix un 8% (+1.114 persones), destacant els increments de colombians (+330 residents, +28,3%), peruans (+187, +26,7%) i argentins (+177, +5,9%). Els residents de nacionalitat espanyola augmenten en 363 persones (+1,8%), els andorrans en 346 (+0,9%) i els francesos en 194 (+5,1%), mentre que la població portuguesa baixa en 142 persones (-1,6%).
El català, cada cop més residual en el mercat laboral
La forta immigració, especialment de procedència castellana, portuguesa i argentina, impacta també en l’ús social del català. Tot i que el Principat manté el català com a idioma oficial, diversos informes indiquen que en molts sectors privats, especialment en el comerç i la restauració, el català queda relegat davant d’altres idiomes en l’atenció al públic i les comunicacions internes.
L’augment de permisos es concentra en sectors de serveis de restauració, vendes i treballadors no qualificats, que segons les dades d’Estadística són els grups que més creixen en autoritzacions inicials i en vigor, reforçant aquesta tendència.
Creixement sense fre
Segons Estadística, les autoritzacions de residència i treball en vigor han passat de 40.870 a 42.162 en un any, amb un augment del 3,2%, mentre que les autoritzacions de residència exclusives han crescut un 2,3%, fins a les 9.896.
També destaca l’increment de 5.091 autoritzacions temporals de treball (quotes d’hivern), un 8,2% més que l’any anterior, així com el creixement sostingut de permisos de treball sense residència (+37,9%) i permisos de treball fronterer, que arriben als 1.874 (+2,5%).