Liberals d'Escaldes proposa una connexió amb la captació de Ràmio de forma provisional
Valoren positivament altres accions com la construcció dels nous dipòsits i l'estudi de la interconnexió d'aigua amb Andorra la Vella, però creuen que la solució a la problemàtica actual "implica buscar noves captacions"
Escaldes-EngordanyUn cop tramitat l'escrit al Comú en què exposaven diverses accions a efectuar "de manera imminent", els membres del Comitè Parroquial Liberal d'Escaldes-Engordany, format pel president Alfons Clavera, el secretari Higini Illescas i el conseller Marc Magallón, han comparegut en roda de premsa per detallar els punts més importants de l'escrit en qüestió. Així, tot i recalcar que la construcció dels nous dipòsits i l'estudi de la interconnexió d'aigua amb Andorra la Vella són accions oportunes i que s'han de fer, Illescas ha indicat que bona part de la solució a la problemàtica actual implica buscar noves captacions i en aquest sentit ha precisat que "la més idònia avui en dia és la de Ràmio, ja que està molt propera a la Vall del Madriu i és una captació neta que no es va veure afectada per la tempesta del passat 21 de juliol".
D'aquesta manera, Illescas ha detallat que actualment aquesta captació disposa d'una acumulació d'aigua que l'utilitza FEDA i ha afegit que el mateix president de CAPESA, Eduard López, ja va explicar que "es podria arribar a aquesta captació a través d'Engolasters". No obstant això, des de la formació proposen que es faci un estudi per valorar la possibilitat de passar, seguint el curs del riu, una mànega provisional des de la presa de Ràmio fins a l'actual dipòsit, situat a un quilòmetre de distància aproximadament. "Sabem que és una taca al Madriu, però davant d'una situació d'emergència, solucions d'emergència", ha admès. En relació a aquesta proposta, Magallón ha recalcat que "seria una mesura provisional" i en aquest sentit ha posat en relleu que "seria tan provisional com la mànega de connexió que des del passat juliol connecta la xarxa d'Andorra la Vella amb un centre tan sensible com és l'hospital".
D'altra banda, des del comitè també s'ha informat de la reunió que han mantingut amb el Cos de Bombers per tal d'analitzar fins a quin punt els hi afecta en la seva tasca el tall de subministrament. Així, malgrat assegurar que "estan preparats per extingir incendis encara que es produeixin talls", Magallón ha avançat que el Cos és partidari de mantenir una reunió amb CAPESA i el Comú "per adequar un pla d'actuació en els casos que es produeixin aquestes situacions".
Novament, des de la formació s'ha reiterat la necessitat que la corporació reclami a CAPESA que el càrrec de president i vicepresident siguin ostentats pels cònsols major i menor respectivament. En aquest sentit, Magallón ha recordat que el Comú, amb un 6,2% de les accions, és el màxim accionista de la societat i com a tal "hauria d'estar al capdavant de la presidència". Pel que fa a la gestió de CAPESA, tot i valorar la gestió efectuada per l'actual president, Eduard López, que segons Magallón "ara mateix està en l'ull de l'huracà", des de la formació s'ha recriminat que no hagin estat capaços de trobar durant aquests anys una segona captació.
Trobada amb els representants de les cadenes de ràdio privades del principat
D'altra banda, aquest dimecres, els consellers generals liberals, Carine Montaner, Joan Carles Camp i Josep Majoral s'han reunit amb el conseller delegat de Grup Cadena Pirenaica, Eduard Navarro, i el director de Grup Flaix Andorra, Joaquim Barceló, per tractar, com a motiu principal, la presentació de la recentment constituïda Unió de Ràdios Privades d'Andorra (URPA), que neix amb la voluntat de treballar, de forma conjunta, per defensar els interessos de les cadenes privades en pro de la pluralitat informativa i musical, dins d'un espectre comunicatiu ric i divers.
Un segon punt de la trobada, més controvertit, ha vingut donat per la preocupació que han expressat els representants de la Unió de Ràdios Privades d'Andorra, en relació a la implantació de la Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d'Autor i Drets Veïns del Principat d'Andorra (SDAVD) i, més concretament, al fet del tipus de tarifació que es vol aplicar així com la forma en què es planteja la seva operativa i la base amb què es pensa treballar i el destí d'aquesta recaptació.