Un llibre que explica l’autodestrucció de BPA a través dels mails interns del banc
'La caída de Banca Privada d'Andorra: los emails delatores' es posa a la venda coincidint amb la Diada de Sant Jordi
Andorra la VellaCoincidint amb la Diada de Sant Jordi s'ha posat a la venda el llibre 'La caída de Banca Privada d'Andorra: los emails delatores'. Explica la història de la caiguda de l'entitat propietat dels germans Cierco l’any 2015. Desenvolupa el periple iniciat el 2004, quan el banc andorrà va obrir de manera irregular oficines de captació de clients a l’Amèrica Llatina sense llicències per a l’activitat bancària.
El treball conclou amb la decisió del Tresor dels Estats Units del 10 de març de 2015, moment en què es va forçar el tancament del banc per risc de blanqueig de primer ordre a escala internacional.
El llibre va acompanyant el relat basat en els correus electrònics interns dels gestors i directius de BPA que es van trobar en els ordinadors del banc quan l’entitat va ser intervinguda. La consultora PwC va dur a terme una acurada anàlisi forense de tot el procés.
Veus dels treballadors del banc
Són les mateixes veus dels gestors i directius de BPA les que expliquen què estava passant i, fins i tot, la por que van tenir alguns dels seus empleats perquè sabien que hi hauria conseqüències.
Bàsicament, l’entitat va recórrer a pràctiques irregulars tant en la captació de clients com en l’enviament dels fons des de Sud-amèrica fins a Andorra. Els diners es van transferir fonamentalment des de les cases de canvi.
A les cases de canvi els clients feien ingressos en efectiu habitualment sense justificació de l’origen. El banc andorrà es va veure obligat a utilitzar mecanismes com societats panamenyes o la creació de documentació falsa per poder efectuar els enviaments.
Delatats al Tresor dels EUA pels bancs corresponsals
Això va provocar l’alerta dels bancs corresponsals obligatoris per a les transaccions en dòlars. Un rere l’altre, des del 2010 fins al 2014, cinc dels principals bancs del món van renunciar a mantenir la corresponsalia i van informar el Tresor dels Estats Units del motiu de la renúncia. L’últim dels cinc va comunicar als Estats Units la renúncia el 2014 i, mesos després, va arribar la nota del Tresor ordenant el tancament del banc.
En realitat el banc no va tenir mai la intenció de convertir-se en una entitat amb pràctiques que facilitaven el blanqueig. Va cometre un error: la captació de fons a Sud-amèrica sense tenir llicència bancària. Cal recordar que era el 2004 quan encara no havia començat tota la regulació financera mundial antiblanqueig posterior a la crisi.
A partir del 2009 els controls mundials es van aguditzar i BPA va començar a tenir greus problemes. S'ha d'entendre tot com una peça de dominó que cau i que arrossega les altres. Un objectiu lícit com era la captació il·legal de clients a Sud-amèrica acaba sent un problema perquè sense llicència bancària necessita pràctiques il·legals.
Enxampats
Un cop captat els fons, com és il·legal enviar-los a Andorra, s'han de fer més males praxis per donar aparença de legalitat. Per amagar als bancs corresponsals es passa a utilitzar societats panamenyes i a falsificar documentació. La pressió de ser enxampats els porta a fer pràctiques cada cop més extremes i arriscades.
Els acaben enxampant i el Tresor dels Estats Units decideix que són un risc massa alt per permetre que continuïn operant. El llibre mostra tot aquest procés explicat pels mateixos gestors i directius a través dels correus electrònics interns.
El llibre consta de 180 pàgines i ha estat escrit en castellà perquè la pràctica totalitat dels mails eren en castellà ja que eren correspondència interna amb les sucursals de BPA a Amèrica Llatina.
Exemples
Algunes de les frases extretes del més de centenar de mails que han estat reproduïts i que mostren quina és la línia del que es parlava són les següents: “me metí la documentación en las bragas por qué no me daba tiempo a llegar a la trituradora”.
Més exemples:“ que firme alguien de Panamá, paso que me detengan en alguna frontera”, “billetes llenos de polvo blanco”, “maletero lleno de cocaína”. “ aunque esto sería falsificar documentación… que es lo de siempre”,
Altres: “ hay que borrar todos los discos duros”, “previo al cierre de la UN de Argentina, era necesario tener ‘ limpiados ’ los discos duros... y yo sin ninguna responsabilidad, fuera del país….".
La por dels gestors a Sud-amèrica
I aquest que resumeix la sensació de pànic i perill constant que van patir els empleats de BPA a les sucursals sud-americanes:“ transporte de documentación, que tiene repercusiones de delito penal... me voy a la cárcel... y con eso no negocio ni se lo permito a nadie... que en mi nombre y sin consultar y consensuar conmigo, algo que me afecta directamente y personalmente, me esté exponiendo”…
El llibre ha estat desenvolupat pel periodista andorrà Ricard Poy i l'informàtic madrileny José Luis Pérez. Es pot aconseguir a la Llibreria La Trenca.